Tornar a la feina: Ja saps si ets o no un... procrastinador ?

Principis de setembre. I per molta gent les vacances ja són cosa del passat. Tornem a la feina, tornem a la rutina, i molta gent es planteja nous reptes. Sovint són coses que ens agradaria fer però que, per una raó o per un altre, anem deixant aparcades i mai acabem fent. Aquesta actitut té un nom. La paraula és: Procrastinar o, el que és el mateix, deixar per demà el que no et ve de gust fer avui. Per parlar d'aquest tema va passar pels micròfons d'Herrera en Cope Catalunya i Andorra la Júlia Achilli, psicòloga clínica.

“Nosaltres els psicòlegs definim la procrastinació com l'hàbit de retardar feines o situacions que han de ser ateses. Normalment són coses que no venen de gust fer. És molt comú que les persones posposem tasques que ens generen estres, incomoditat, o que no responen a una satisfacció inmediata. Normalment la procrastinació té a veure amb tasques racionals, coses que hem de fer per aconseguir un benefici a llarg termini. No són coses que ens donen una satisfacció inmediata. Procrastinar si que em dona una satisfacció momentànea”.

Preguntada sobre quin tipus de persones són les que acostumen a procrastinar, la doctora ens diu que “els ésser humans estem dividits entre dues forces: Una força racional i una força emocional. Aquesta força emocional ens porta més a obtenir plaers inmediats i és a aquesta força a la que atèn més la procrastinació. Segons la personalitat de cadascú es tindrà més o menys força per dominar aquests impulsos. Les persones més impulsives, o les que volen abarcar-ho tot i no delegar mai res... són normalment les més propenses a procrastinar”.