Txell Costa ens presenta “Liderar en Femenino”, el seu darrer llibre

Ens va sorprendre al 2015 amb un llibre que portava per títol “Working Happy”, on detallava les claus dels nous emprenedors. La Txell Costa ha passat pels micròfons d'Herrera en Cope Catalunya i Andorra per parlar-nos de cap a on creu ella que van les empreses avui dia: “Jo crec que anem a un nou paradigme empresarial. Els milenials, per exemple, canvien de feina cada dos anys. Això a nivell teòric es diu Job Jumping i el que busca és sentir-se més realitzar professionalment, però també personalment. Molts pensen que han estudiat molt, que tenen molts títols, molts més que els seus pares, però tot i això no són feliços, i el que volen és construir una vida. O les dones que tenen criatures el que volen és conciliació laboral. Realment el model empresarial està canviant molt, el mercat ha canviat... abans tot durava 30 anys, ara tot dura molt menys. Els treballadors també estan canviat, s'estan empoderant i estan demanant, i això fa que els “jefes” també hagin de canviar”.

Creus que les empreses noves, creades per gent jove, tenen un altre mentalitat. Però les grans empreses de tota la vida creus que seran capaces de construir allò que tu expliques al teu llibre? Un entorn laboral més feliç, una flexibilitat més gran ? “és el que estem vivint. Hi ha un canvi generacional. La gent està cremada. Tenen crisis d'ansietat, hi ha moltes baixes... El fet de no acceptar aquest canvi pot fer que empresarialment perdem moltes oportunitats. I cuidar de les persones també és un valor afegit avui dia, empreses on la gent que treballa és feliç.

El teu llibre es diu “Liderar en femenino”. “Aquest títol és un sinònim de lideratge emocional. Diferenciem entre l'energia masculina i femenina. La part masculina és més la d'actuar, la de “fer”, i la femenina és preocupa més del “ser”, i aquesta part les empreses la tenien oblidada. I cal integrar aquesta part d'energia femenina que tots tenim”.

Preguntada sobre si acabarà desapareixent la figura del “jefe” la Txell dubta: “Jo crec que com a element aglutinador és necessari. El meu equip em diu “jefa” amb carinyo, i al principi em costava molt, però amb els anys t'adones que jo sóc una mentora, que fitxo gent que vull que creixin professional i personalment. I crec que el “jefe” ha d'anar per aquí. Però aquesta jerarquia o aquest “sóc millor que tú perquè porto més anys a l'empresa” comença a estar desfasat”