El Mirall entra a l’Institut de Litúrgia i explora “l’esperança després de la Covid-19”

Ignasi Miranda / Montse Roset

El recent vistiplau de la Santa Seu al nou Institut de Litúrgia de Barcelona amb rang de facultat i el llibre ‘Esperança després de la Covid-19’ (Claret, 2020) han estat aquest divendres, 10 de juliol, els dos principals temes de la taula de testimonis durant el programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja). Gabriel Seguí, director de l’Institut de Litúrgia, ha explicat que “la nova etapa significa un augment de la categoria acadèmica del centre, perquè ara donarà els graus superiors en Litúrgia i no pas en Teologia com fins ara”. Igualment ha afegit que “és una confirmació del treball acadèmic dels últims 40 anys, juntament amb el Centre de Pastoral Litúrgica, del qual va néixer l’institut de la mà del bisbe Pere Tena i els sacerdots Joan Bellavista i Pere Farnés”. En síntesi, ha assegurat que “ara es compleixen els somnis d’aquests tres fundadors”.

En un altre moment, Gabriel Seguí ha explicat que “s’establirà ara un any introductori, dedicat a l’estudi del llatí i el grec, i també una estructura autònoma de la facultat d’origen, la de Teologia, així com una integració en l’Ateneu Universitari Sant Pacià en un pla d’igualtat, amb veu pròpia”. El responsable de l’ILB ha comentat, a més, que el centre “és fruit d’un treball que ve de lluny, començant pel Congrés de Litúrgia del 1915 a Montserrat”. En aquesta línia, ha dit que “es vol respondre als desafiaments de cada època, com es veu en el fet que l’institut hagi nascut abans del Concili Vaticà II, com també donar solidesa a la pastoral litúrgica i ajudar a difondre l’amor i l’interès per la litúrgia, no només en el clergat sinó en tot el poble de Déu”. Seguí ha apuntat que “l’acte d’inauguració de la nova facultat litúrgica, previst per al 9 d’octubre, serà de gran simplicitat però no exempt d’emoció, sobretot en el moment de llegir el decret de la Constitució Canònica de la nova institució acadèmica”.

El director de l’Institut de Litúrgia de Barcelona ha destacat finalment que “la formació és la clau per penetrar en el misteri de la litúrgia, no només en clau intel·lectual, sinó espiritual, vivencial, holística”. Igualment ha dit que l’objectiu d’aquest centre “és fer un servei a l’Església d’Europa i principalment de l’Amèrica llatina, mitjançant l’aportació de liturgistes competents que facin un diàleg entre la fe i la cultura que es reflectirà en l’estil celebratiu i en la teologia de la celebració”. Finalment ha destacat que l’ILB existeix per “afavorir una litúrgia atraient per la seva bellesa i la seva força expressiva, capaç de tocar la sensibilitat religiosa o, en el cas dels qui no tenen fe, arribar a la set de transcendència”.

D’altra banda, el claretià Màxim Muñoz, coordinador editorial de Claret, ha parlat del llibre ‘Esperança després de la Covid-19’, que recull la reflexió d'onze persones creients vinculades a diversos àmbits de l'Església a Catalunya. Amb un pròleg del cardenal Joan-Josep Omella, hi diuen la seva Sònia Fuentes, Juanjo Fernández, Jesús Ballaz, Míriam Díez, Tomàs Molina, Enric Benavent, Peio Sánchez, Eduard Ibáñez Margarita Bofarull, Josep Otón i Lluís Serra. Tots parlen d'esperança, però també de la dificultat prèvia, en aquest cas una pandèmia que ha obligat a aixecar hospitals de campanya, ha mostrat febleses i ha paralitzat la societat i l'economia durant molts dies. “El llibre vol transmetre esperança per a una etapa que estarà previsiblement plena de dificultats en els terrenys social, laboral, sanitari i econòmic”, ha comentat. Muñoz ha aclarit que els autors “es mostren esperançats a partir de l’enorme potencial d’humanitat que s’ha desplegat”.

Màxim Muñoz ha subratllat la importància “que les realitats i entitats de l’Església es puguin coordinar, que la família i l’escola treballin més conjuntament i que, en definitiva, tothom tingui més proximitat i més connexió per ajudar a superar els entrebancs”. El també delegat dels claretians a Catalunya ha comentat, a més, que “la idea que hi ha al darrere d’aquest llibre és ajudar les persones sobretot generant esperança”. Ha aclarit que “el millor és comptar amb la col·laboració de persones qualificades en aquests àmbits”. Tots, segons Muñoz, “ajuden a entendre què ha passat”. En definitiva ha conclòs que cal “estar al costat de la gent que ho passa pitjor, perquè han de saber que no estan sols, i alhora donar com a cristians testimoni personal i col·lectiu per generar una superació del pessimisme”. Ha afegit també que “l’Església té un gran tresor, la doctrina o el pensament social, que dibuixa una societat, una economia i una política molt centrades en la persona humana i en la seva dignitat”.

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre la festa de Sant Cristòfol, patró dels conductors, i la tradició de beneir vehicles. Després de la taula de testimonis, el franciscà i periodista Luis-Esteban Larra ens ha explicat la història setmanal a 'La vida possible'. Hem compartit, ja en els instants finals, la cançó 'Ogni mia parola', del grup Gen Verde, a partir d'unes paraules de Déu recollides pel profeta Isaïes, en el capítol 55: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra..., així serà la paraula que surt dels meus llavis...». Són el text de la primera lectura d'aquest diumenge: https://www.youtube.com/watch?v=W6w_s9rYI0g. Dos breus apunts d'actualitat, un sobre el confinament del Segrià que afecta la diòcesi de Lleida i un altre sobre la gran figura del sacerdot i poeta català Manuel Tort, que ens ha deixat aquesta setmana, han completat aquesta edició del programa, com sempre a COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja).