El Mirall ofereix el llibre ‘Història dels papes’ i explica les XVI Jornades d’Atenció Espiritual i Religiosa

Ignasi Miranda / Montse Roset

El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 AM, d’Ona Mitja) ha parlat aquest divendres, 10 de juny, del llibre ‘Història dels Papes’, editat per Fragmenta, i de les XVI Jornades d’Atenció Espiritual i Religiosa, que organitzen les Germanes Hospitalàries i que es fan aquest mateix divendres a l’Hospital Sant Rafael de Barcelona. Ha estat en una taula de testimonis amb la participació de Diego Sola, autor del volum històric sobre els pontífexs al llarg dels segles, i Antonio Molina, responsable de Pastoral i Voluntariat de les Germanes Hospitalàries. Sola ha repassat el llibre en la línia de la seva exploració sobre la perspectiva dels caps de l’Església catòlica des de la seva evolució, des de la crisi del moment anterior fins al que és la institució des del segle XIX fins ara. Ha comentat que “en aquest treball el lector trobarà un cap de l’Església catòlica en dinàmica de canvi a través dels segles i alhora un papat que roman en el temps, des de la seva funció ministerial mentre s’adapta a les èpoques”. En aquesta línia, ha afegit que “no és el mateix ser Papa en el moment de la caiguda de l'Imperi Romà d’Occident que en el moment de la unificació italiana, per exemple”.

Diego Sola ha explicat que “les fronteres de cada capítol no són estrictes ni compartimentades, sinó l’exploració d’un moviment constant tenint present, entre altres canvis de cicle, el del cisma d’Occident i la difusió de les idees il·lustrades a finals del segle XVIII, cosa que significa el principi del final del poder temporal d’una Església amb poder polític i que entra en el XIX convivint amb una realitat de processos revolucionaris que impacten molt en la mateixa Església”. El doctor en història i escriptor, en un altre moment, ha dit que “a partir del pontificat de Pius IX amb la pèrdua dels estats pontificis, i sobretot de Lleó XIII, es focalitza la institució més en els temes de servei pastoral, després d’un papat de grans contradiccions ètiques o d’estil de vida, cosa que no vol dir que el pontífex no hagi hagut d’entomar uns reptes, com ara el diàleg amb l’era de la secularització”. Igualment ha apuntat que “l’última part del llibre observa com ha acabat aquest diàleg i quines dificultats té aquest moment històric”.

A més, Sola ha assegurat que el tema de la unitat dels cristians “és una qüestió complicada, perquè el patró històric no tendeix a la unitat sinó que se’n va a la segmentació i la disgregació”. Ha aclarit, això sí, que “la qüestió va cap a una comunió més fixada que implicaria un diàleg molt franc entre els caps de les Esglésies però també entre els fidels de

totes les confessions cristianes, sense oblidar tampoc que l'Església catòlica ja té un repte propi: el de gestionar la seva unitat interna”. Diego Sola ha recordat que “Catalunya ha estat històricament un territori molt proper al papat, fins al punt que es parla del fort romanisme que ha marcat la política catalana, juntament amb la proximitat geogràfica, que facilitava el viatge dels comtes de Barcelona a Roma per demanar butlles i privilegis a la Cúria Romana”. També ha apuntat que “l’Abadia de Montserrat ha tingut gran relació amb els bisbes de Roma”. Ha afegit que “no és tant una qüestió de l’espiritualitat dels catalans, però sí de la cultura social catalana”.

L’autor del llibre ‘Història dels papes’ ha comentat que la seva investigació “s’ha centrat en els processos de missió cristiana més enllà de les fronteres occidentals, especialment a l’Àsia, però sempre amb una gran curiositat pels conflictes religiosos que tenen lloc a Occident, cosa que fa moure també les formes d’espiritualitat”. Ha explicat que, “ara fa uns anys durant una recerca al Vaticà, surt l’impuls d’escriure aquest llibre per pensar històricament en els 2.000 anys d’Església catòlica”. Finalment Sola ha conclòs que “aquest és un llibre d’història per entendre el món occidental en el seu vessant religiós, i pot interessar tot aquell lector que es fa preguntes sobre el nostre origen”.

Intercanvi d’experiències sobre atenció als malalts

En la segona part del col·loqui, el tema ha estat les XVI Jornades d’Atenció Espiritual i Religiosa, celebrades aquest mateix divendres 10 de juny a l’Hospital Sant Rafael de Barcelona. Antonio Molina, responsable de Pastoral i Voluntariat de les Germanes Hospitalàries, ha dit que “les jornades pretenen crear un espai de trobada sobre l’espiritualitat en l’àmbit assistencial i sanitari que vivim”. Igualment ha apuntat que “avui més que mai la nostra societat, els professionals i els usuaris són objecte d’un abordatge sobre la cura, que ha d’incloure la dimensió espiritual que permet a les persones gestionar les crisis amb més recursos i, per tant, hi ha més calidesa en el procés terapèutic”. Molina també ha afirmat que “l’atenció en les necessitats espirituals i religioses en la salut segueix sent un repte per a l’Església i els professionals sanitaris, que han de donar una atenció que no és veritable sense el servei espiritual, des d’una visió integral de l’individu, centrada en la persona i en totes les seves necessitats”.

Antonio Molina ha comentat que intenten “donar una resposta integral que exigeix coneixement, reflexió i una gran sensibilitat professional i humana”. Igualment ha apuntat que “els voluntaris hospitalaris enriqueixen el servei amb els seus dons específics, moguts per la solidaritat, alhora que formen part del teixit relacional de la comunitat hospitalària en el moment de posar les persones en el centre de la seva

pròpia missió, que acull, que acompanya i que dignifica”. El responsable de Pastoral i Voluntariat de Germanes Hospitalàries ha vinculat aquest treball a “la imatge de Jesús samarità”. A més, ha destacat que “el dolor, el sofriment i la malaltia desperten compassió en la persona, i això s’expressa en la presència al costat del qui pateix, acompanyant la seva soledat”. Ha afegit en aquesta línia que “la pandèmia ens ha fet sentir a tots més vulnerables, des de la responsabilitat comunitària davant l’individualisme”. I ha conclòs que “la pastoral ha ajudat a alleujar les persones ateses i els seus familiars en un clar exemple d’integralitat, experiència que ens invita a acollir i acompanyar l’altre, especialment el qui se sent sol, perquè cadascú es vegi com a casa”.

Antonio Molina, en síntesi, ha conclòs que “les jornades se celebren des de fa molts anys a Catalunya, ara especialment amb molta il·lusió després de l’aturada per la pandèmia”. Ha recordat que “aquest divendres els participants han pogut ser presents a l’hospital Sant Rafael i també a distància”. Finalment el responsable de Pastoral i Voluntariat de les Germanes Hospitalàries ha anunciat que “l’any vinent les jornades es faran al País Basc, on es poden generar punts de trobada en la salut i en l’atenció espiritual i religiosa, sempre ajudant la persona de manera humanitzada i de qualitat”.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre la Jornada Pro Orantibus, que se celebra aquest diumenge amb el lema "La vida contemplativa, llum en el camí sinodal", i sobre les comunitats catalanes que sostenen espiritualment l'Església. Després de la taula de testimonis i ja en els instants finals, hem compartit la 'L'Esperit de Déu', una coneguda cançó popular nord-americana, amb lletra en català de Modolell i editada pel Bisbat de Terrassa el 2010, que ens ajuda a ambientar la festa de la Santíssima Trinitat: https://www.youtube.com/watch?v=amZete_y9w0

Igualment hem compartit uns apunts d'actualitat sobre aquestes notícies: una nova formació pastoral educativa, organitzada per l'Escola Cristiana de Catalunya per als dies del 21 al 23 de juny, i diverses activitats programades per a divendres 10 de juny a Barcelona i per a dissabte 11 a Santa Coloma de Cervelló amb motiu del 96è aniversari de la mort d'Antoni Gaudí. Tot això ha completat el programa en una nova edició del Mirall, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 AM, Ona Mitja)