El Mirall recull el testimoni de Samuel Gutiérrez, que s’ordena diaca, i recorda Hilari Raguer

L’ordenació diaconal de dos seminaristes de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Samuel Gutiérrez i Xavier Montané, i la figura del benedictí Hilari Raguer han estat aquest divendres, 9 d’octubre, els dos principals temes de la taula de testimonis durant el programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja). Gutiérrez, que és periodista i va treballar 16 anys al setmanari ‘Catalunya Cristiana’, ha explicat que viu aquest moment “amb serena alegria, la que brolla de saber que Déu estima i crida a servir-lo en el ministeri ordenat”. En aquesta línia, ha afegit que es troba “amb pau i amb confiança, però també amb una mica de nervis”. Samuel ha dit que “la crida al sacerdoci es va produir de manera sobtada, però molt clara, en l’edat madura i després d’un itinerari de vida i de fe”. Igualment ha explicat que “aquests 5 anys d’estudi, pregària i vida comunitària han estat intensos, alhora que han servit per ratificar i refermar la crida inicial”.

En un altre moment, el seminarista que arriba ara al diaconat ha assegurat que aquesta ordenació “representa un pas importantíssim, decisiu, perquè el diaca és configurat a Crist servidor, que és la base i la condició de tot ministeri ordenat”. Samuel ha recordat que “el diaca és servidor de la Paraula, de la litúrgia i de la caritat”, i que “és cridat a fer present l’amor de Jesús, motiu pel qual la imatge del recordatori (conjunt d’ell i Xavier Montané) per a l’ordenació és el lavatori, amb el Senyor agenollat davant dels seus deixebles”. En un repàs a la seva trajectòria, ha apuntat que “la crida està vinculada a la trobada personal amb Jesucrist, que representa un abans i un després”, i que el seu “itinerari vocacional ha estat una resposta a la pregunta de Jesús a Simó de Joan, quan li pregunta si l’estima”. Ha conclòs que, després, va descobrir amb sorpresa “que la crida del Senyor era a estimar-lo com a servidor i pastor, com la petició a Pere perquè pasturés les seves ovelles”.

D’altra banda, Samuel Gutiérrez ha afirmat que, en la cerimònia d’ordenació, “les sensacions són imprevisibles, com l’aventura del diaconat”, i ha mostrat la seva “confiança que la celebració s’integri en la relació d’amistat que habitualment tots tenim amb Déu”. En síntesi, ha expressat el seu desig que “el sentiment primordial sigui el d’acció de gràcies, perquè el Senyor, com diu el salmista, ha estat gran amb nosaltres i estem agraïts i feliços”. De cara a la nova etapa, ha recordat que no té “més missatge per comunicar que Jesucrist, ja que els diaques i preveres només posen veu a la paraula i no poden predicar altra cosa que el fet que Déu és amb nosaltres, que no abandona el seu poble i que té entranyes de misericòrdia”. Finalment Gutiérrez ha assegurat que “l’Església ha anunciat aquest kerygma, i ara els nous ministres ordenats són continuadors d’una cadena de testimonis, des del desig de ser fidels a aquest missatge, transmissors d’un tresor rebut i una esperança que ningú no pot treure”.

Daniel Arasa recorda el monjo Hilari Raguer

D’altra banda, el periodista Daniel Arasa ha repassat els principals aspectes de la vida i la trajectòria d’Hilari Raguer. “Va ser un monjo fidel a la seva vocació i un destacat historiador, alhora que també molt alineat amb l’independentisme català”, ha explicat. El també president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU ha recordat que Raguer, que va estudiar Dret i Ciències Polítiques, “va destacar per les seves investigacions d’homes com Manuel Carrasco i Formiguera i membres d’Unió Democràtica, doblement perseguits pels republicans pel fet de ser catòlics i també pels franquistes, en aquest cas per catalanistes”. Ha comentat, a més, que Raguer “anava als documents més que no pas a les paraules o a les memòries, que sovint tenen errors i dades que són fruit de la imaginació”. Ha situat les seves discrepàncies amb el monjo “en el fet que ell no creia que hi hagués persecució religiosa per odi a la fe en la guerra civil entre 1936 i 1939”. Arasa ha reiterat que, “encara que Raguer pensés que els assassinats eren perquè estaven identificats amb les dretes, hi va haver persecució, amb matances a milers de sacerdots només per aquesta condició”.

En un altre moment, Daniel Arasa ha destacat “la valentia d’Hilari Raguer, que va denunciar ara fa molts anys pràctiques de pederàstia d’alguns monjos, cosa que va fer que el desterressin un temps al Santuari del Miracle”. A més, ha revelat que, “arran d’un article publicat al diari La Vanguardia” i signat pel mateix periodista, en què deia que “bona part dels abusos sexuals a menors eren comesos per sacerdots i religiosos homosexuals, Hilari Raguer va dir que ell ho havia patit i sabia que això era cert”. El president de la Plataforma per la Família-Catalunya ONU ha recordat que Raguer “va ser un home fidel a la vocació de benedictí, qüestió que és la més important davant de Déu, perquè a la Casa del Pare no pregunten si una persona ha estat nacionalista o si estava a favor o en contra del franquisme”.

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió inicial sobre el nomenament de Javier Vilanova com a nou bisbe auxiliar de Barcelona, amb la seva valoració i la del cardenal Joan-Josep Omella. Després de la taula de testimonis, el franciscà i periodista Luis-Esteban Larra ens ha explicat la història setmanal a 'La vida possible', aquesta vegada sobre la vulnerabilitat humana davant del coronavirus. Hem compartit, ja en els instants finals, un fragment de la cançó 'El Senyor és el meu pastor', amb paraules del salm 22 que es proclamen aquest diumenge XXVIII durant l'any i cantades per Xavier Morlans i alguns col·laboradors per invocar el Pastor que ens ajuda, ens protegeix i ens omple: https://www.youtube.com/watch?v=i7RCSgF-R-E. Uns apunts d'actualitat sobre l'acte públic que es va fer dimecres en el marc del Dia pel Treball Decent, amb la participació de Càritas i altres entitats de l'Església, i sobre la inauguració del curs de l'Ateneu Universitari Sant Pacià han completat el programa d’aquesta setmana, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 d’Ona Mitja)