El Mirall situa la vida contemplativa en el món i presenta un documental sobre confinament

Ignasi Miranda / Montse Roset

La Jornada Pro Orantibus, que l’Església celebra aquest diumenge amb el lema “Amb Maria en el cor de l’Església”, i el documental ‘Església confi(N)ada, ser cristià en temps de coronavirus’ han estat els temes principals tractats aquest divendres des de la taula de testimonis del programa ‘El Mirall’. La dominica Lucía Caram ha destacat que “la vida contemplativa ha de ser connectada al món i en el seu cor, en una comunicació cordial”. En aquesta línia, ha comentat que aquest carisma de pregària monàstica “se situa en allò més essencial de la vida de l’Església i de l’evangeli, que és intentar contemplar el món i la realitat com ho feia Jesús, amb els seus mateixos sentiments”. Caram ha comentat també que “va molt més enllà de la dimensió institucional, les normes o els cànons, sinó que és un estil de vida com el que va tenir Jesús”. Igualment ha conclòs la reflexió dient que “es necessita tenir una sintonia cordial amb les persones i amb la història, des de la contemplació de la història, de la vida de les persones, des del cor de Déu”. La dominica ha explicat que “celebrar la Jornada Pro Orantibus hauria de fer reflexionar, als contemplatius i les contemplatius, perquè visquin el seu carisma amb els sentiments de Jesús, perquè les formes són secundàries”.

D’altra banda, Lucía Caram ha subratllat que la situació de pandèmia l’ha obligat “a viure enclaustrada però de manera diferent, ja que la comunitat té moltes germanes grans, que són de risc”. Ha comentat que “l’opció de vida de la comunitat ha estat la d’acompanyar una fundació que, en aquest temps, s’ha vist desbordada perquè creixia de manera increïble, fins a multiplicar-se per tres, el nombre de persones que anaven al Banc dels Aliments”. Igualment la religiosa ha explicat que ha pogut “ser testimoni de primera línia de tot el que està suposant aquest Covid-19”, com ha pogut comprovar cada dia i “portar la situació a Déu i poder acollir les persones perquè no quedi ningú fora”. Dels projectes que té en marxa, la dominica ha explicat que “són molts, i ara dona la sensació que, amb aquesta crisi tan bèstia, ha obligat a tornar al començament i acompanyar la gent en aquesta nova situació”. Ha qualificat l’experiència de “pasqual, amb un grup de diàleg interreligiós que vol caminar unit des de l’experiència de Déu que ha viscut una proximitat reconfortant”. Ha posat els exemples dels “mormons i l’Església Evangèlica Pentecostal de Manresa, que han ajudat sense demanar res”.

En un altre moment, Sor Lucía ha destacat que, “tot just durant la pandèmia, ha sortit el llibre ‘Invulnerables’”, escrit per ella mateixa i editat per Plataforma. “Recull tot el relat de les històries i els rostres de les famílies que estem acompanyant en el programa Invulnerables, amb la Fundació la caixa”, ha dit. En aquesta línia, ha afegit que “ara la prioritat és seguir fent el que es feia des de far temps, escoltar la gent i auscultar el seu cor”. Igualment ha assegurat que “ressona amb molta força la invitació de les noces de Canà, el ‘no tenen vi’, i ara es diu ‘no tenen menjar’, com passa amb la multiplicació dels pans”. També la monja ha recordat que “s’està movent cel i terra perquè tots els ciutadans puguin exercir aquesta condició de persones i veure respectats els seus drets, cosa que té gran força quan es pot portar a la pregària cada dia i permet demanar al Déu de la vida que sigui la vida dels més pobres”. Finalment Caram ha ofert un missatge d’esperança a partir de les recents imatges “del Papa Francesc en una Plaça de Sant Pere totalment buida, que en realitat estava totalment plena com deia un franciscà al Brasil l’endemà, i d’una vinyeta en què es veia el dimoni parlant amb el Pare etern, en què li diu que ha aconseguit buidar les esglésies, comentari al qual Déu respon que en realitat s’ha obert una església en cada casa”. Finalment, ha assegurat que “Jesús és amb nosaltres i, si descobrim la seva presència enmig de la tempesta, la barca no s’enfonsarà”.

Per la seva banda, la periodista Laura Mor ha presentat 'Església confi(N)ada', documental que ha dirigit i que presenta una bona mostra de l'activitat, sovint discreta o poc coneguda, que fan les diverses realitats eclesials i cristianes, des de la vida de fe de les famílies fins a les entitats d'ajuda, passant pel servei espiritual i litúrgic. “Recull el que ha viscut l’Església a Catalunya durant la pandèmia, una mostra de moltíssimes accions al territori, el d’una Església que ha desplegat el seu enginy i no s’ha desentès dels altres i els ha fet costat en moments d’incertesa i patiment”. En aquesta línia ha dit que “els cristians no s’han quedat tancats i confinats a casa, sinó que ha demanat que no es tingui por”. La directora del documental ha dit que “el confinament i l’aturada general han forçat a formular preguntes i mirar endins, en un moment en què la comunitat cristiana, després que s’hagin anul·lat projectes i s’han modificat rutines, ha fet un exercici de destriar el més essencial del seu servei”. Ha afegit que “quedar-se a casa ha portat sovint a una pregària més intensa, però sobretot a alleugerir el patiment dels altres”.

Laura Mor ha explicat que “els cristians, durant la pandèmia, han mostrat que aquesta condició vol dir fer costat als qui pateixen, cosa que s’ha fet amb els presos, amb persones sense llar, amb els malalts i els seus familiars i amb infants i joves que requerien orientació i serenor en moments de confusió”. La periodista ha conclòs que “la pandèmia, amb el tancament de les esglésies, podia haver disgregat la comunitat cristiana, però paradoxalment l’ha enfortida, i el sentiment de pertinença a un projecte molt més gran s’ha reforçat”. En un altre moment, ha assegurat que “una comunitat que col·labora i coopera es més forta que una que disgrega o divideix”.

Laura Mor ha dit “el problema és quan els creients es dediquen a clavar-se cops de colze, cosa que passa i és molt trist, però també es poden posar els talents al servei dels altres, sent generosos i col·laborant, i així s’arriba molt més lluny i es fan més felices les persones, la qual cosa dona molt més fruit”. El documental es pot recuperar des del web www.animaset.cat. “El documental pot servir per parlar, en cinefòrums o debats, per parlar de quin ha de ser el paper de l’Església avui, davant l’emergència sanitària i climàtica, denunciant les injustícies que permeten la marginació de molts col·lectius”.

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre la valoració que Càritas Catalunya ha fet del nou Ingrés Mínim Vital. Després de la taula de testimonis, el franciscà i periodista Luis-Esteban Larra ens ha explicat la història setmanal a 'La vida possible', aquesta vegada centrada en el nou vocabulari de la pandèmia. Hem compartit, ja en els instants finals, la cançó 'El Espíritu Santo y los deseos del corazón', de la Hermana Glenda i estrenada coincidint amb la recent festa de Pentecosta. La cantautora xilena ha posat música al salm 130, que ens condueix a confiar en el Senyor, com un nen a la falda de la mare: https://youtu.be/87-MQTq_Bm8. Un breu apunt d'actualitat sobre la imminent celebració del Corpus Christi, Dia de la Caritat, ha completat aquesta edició del programa, com sempre a COPE Catalunya (783 d’Ona Mitja).