SALVAMENT

Un bomber voluntari salva la vida d'un nadó de sis mesos amb la maniobra de Heimlich

Pere Freixa és tècnic d'emergències sanitàries des de fa 15 anys i complementa el seu temps servint com a bomber a Matadepera

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

2 min lectura

"Estàvem de guàrdia, mirant la tele i xerrant, quan de sobte entra un agent de policia amb un nadó en braços cridant ,Que s'ofega, que s'ofega!' Jo vaig dir-li que me'l passés i vaig demanar a un company que anés a buscar la farmaciola del camió, mentre jo li practicava la maniobra de Heimlich al nen".

Aquest és el relat que el mateix Pere Freixa, un bomber voluntari de Matadepera que va salvar la vida al petit, que s'estava escanyant amb una acumulació de moc a la tràquea. "Al segon o tercer cop de fer-li la maniobra, li va sortir una gleva de moc, que és el que li impedia respirar. I a més, també s'estava ennuegant amb llet que li havia passat per l'altre forat".

Tot plegat va passar en qüestió de segons. "El pare estava molt molt nerviós i la mare semblava en estat de xoc, sobrepassada per la situació. Un dels meus companys va agafar el pare i li va dir que es calmés, que el seu fill estava en bones mans", continua en Pere.

El bomber assegura que el millor reconeixement que pot tenir és la seva pròpia satisfacció personal: "Jo estic satisfet perquè la cosa va anar bé i vaig salvar la vida d'un nadó, que té molta vida al davant", explica. L'experiència de 15 anys en la seva feina principal com a tècnic d'emergències sanitàries li ha donat la sang freda que cal per actuar amb rapidesa sense deixar-se endur per la situació, ni en el cas del petit, ni en altres casos més extrems on hi ha sang i mort.

Els seus coneixements van ser providencials. Qui més qui menys podria provar de fer una maniobra de Heimlich a un adult, però a un infant de menys d'un any és diferent. "S'agafa el nen, te'l poses de bocaterrosa sobre el palmell de la mà i l'avantbraç, i amb l'altra mà li piques entre les dues escàpules. I això fa un impacte amb una pressió que molt probablement acabarà expulsant el que tingui a la tràquea", explica l'heroi.

Tot el que guanya fent de bomber, ho dona a una fundació

Com a bomber voluntari, en Pere és considerat un membre més de la caserna de Matadepera. Tot i no ser funcionari i cedir el seu temps de guàrdia, sí que li paguen quan intervé en algun servei com a bomber. "Hi vaig perquè m'agrada fer de bomber voluntari. Jo no ho faig per cobrar, no ho faig per guanyar diners, tot el que cobro ho destino a una fundació", confessa. "També anem a ajudar a altres parcs de bombers, com el de Terrassa, Sabadell o Castellar. Entre tots ens ajudem, i quan arribes a un foc no et miren malament pel fet de ser voluntari". El que sí que lamenta en Pere és que no hi hagi una assegurança específica que cobreixi qualsevol incidència que puguin patir els voluntaris en acte de servei, com la que tenen els bombers funcionaris, i espera que aviat es resolgui aquesta carència.