Com expliquem la guerra als nens ?
Els experts recomanen no amagar informació als més petits
Madrid - Publicado el - Actualizado
2 min lectura
L'esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna genera per la seva proximitat un neguit social que sumem al que ja teníem acumulat durant els darrers dos anys de pandèmia. Què podem fer per no deixar-nos endur per la frustració i la por en períodes d'incertesa ? I un altre pregunta: Com expliquem la guerra als nens ? Avui parlem amb Ingeborb Porcar, directora tècnica de la Unitat de Crisis de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ens explica: “No podem fer i no hem de fer que això no ens afecti. El que si hem de controlar és que no ens afecti d'una forma que comprometi la nostra salut mental. Però és normal que el fet de tenir una guerra ens impacti i ens toqui emocionalment. Dit això, hem de dir que és important que la persones s'informin amb fonts que els siguin de confiança un o dos cops al dia, però no a totes hores. Cal seleccionar molt bé les informacions, sabem que hi ha imatges que per si mateixes tenen un potencial drogatitzant. Ens hem de plantejar quina informació aporta determinades imatges. Estem tornant a veure fotografies de cadàvers, i això no aporta res. També caldria poder canalitzar les ganes que té la societat d'ajudar. I això vol dir donar pautes a les persones que volen ajudar de quines coses són útils i quines coses no ho són. Ajudar a ajudar és una part també important. I sobre com parlar del tema amb els nens, jo crec que el consell bàsis és no esperar a que ens preguntin. Avançar-nos, preguntar-lis què estan veient que està passant, què creuen que està passant, i recollir com ells entenen el que passa i ajudar-los. Els nens capten la informació, perquè està a tot arreu. Però un nen no té els elements cognitius per entendre-ho. Un nen de 6 o 8 anys no sap on és Ucraïna. Li podem explicar que anar d'aquí a allà són 3 dies en cotxe, i així entendrà que està mot lluny. Cal donar elements per entendre-ho. Explicar que algú ha decidit gestionar un confliecte amb violència. Que conflictes tenim tots cada dia, però no escollim solucionar-ho amb violència, i això cal que ho entenguin i seria una de les reflexions que s'han de fer. Conflictes hi ha a tot arreu, petits, mitjans, i grans, i no s'acaben. I crec que és útil explicar-li als nens que els adults estan preocupats perquè veiem aquest patiment, però no pas perquè pensem que això demà pot passar a casa nostra.