Per què augmenten els testaments solidaris?

Als països anglosaxons fa anys que aquesta opció està molt estesa. A Espanya, tot i que s’està estenent, encara no. Segons membres de les ONG i experts, el problema és que, aquí, la gent desconeixia què era un testament solidari, que tenia la possibilitat de fer-lo, que era molt fàcil i reversible. Es poden deixar diners, béns o immobles.

¿Saps que amb 14 anys i per 50 euros ja pots fer un testament?

El testador solidari no té cap altre cost. Per contra, els impostos a pagar per deixar un testament a una persona amb la qui no tenim vincles sanguinis ascendeixen al 64%. Així ho explica l’advocada experta en testaments, Maria Elba Rojas.

Un altre factor, apunten els experts i membres d’ONG, és que parlar de la mort és complicat, tot i que és un tema que es va normalitzant. Als països anglosaxons i el nord d’Europa, el tema de les herències solidàries està més estès perquè tenen menys por de parlar del testament i tenen una altra manera d’entendre el tema de la mort i la solidaritat.

Tot i això, cada vegada és més gran el nombre d’interessats que es posen en contacte amb les entitats i el nombre de persones que anuncien que han fet testament solidari. El 2022, les entitats no lucratives van rebre gairebé 41 milions d’euros a Espanya, de 325 persones que van decidir deixar «una empremta perdurable», cosa que suposa un 21% més que el 2021.

Quina quantitat és dona?

Des del 2018, s’han registrat 1.565 testaments solidaris per valor de 136 milions d’euros i l’any passat es va registrar la quantitat més alta donada, 4 milions d’euros. Catalunya és la comunitat autònoma on més donants hi ha: l’any passat 57 catalans van donar cinc milions d’euros.

Una de les entitats que més està notant aquest creixement és la Fundació Pasqual Maragall, entitat que té en marxa la campanya ‘Serà un futur sense Alzheimer, serà gràcies al teu llegat’.

Segons Elba Rojas, el perfil del testador solidari és el d’una persona soltera i sense fills o amb desavinences amb els seus fills. La majoria d’aquestes persones solen triar diverses entitats o causes, habitualment relacionades amb interessos que han tingut a la vida o amb vivències personals. Tot i això, algunes entitats detecten que cada vegada més s’hi impliquen persones casades i amb fills.