De pisos okupats a pisos socials

El Parlament ha aprovat aquest dimecres canvis legislatius perquè els ajuntaments puguin destinar pisos ocupats que generen una "alteració de la convivència" a "habitatge social". Després d'una negociació amb PSC, ERC i Ciutadans, Junts ha aconseguit que tiri endavant la seva proposta per modificar la llei de dret a l'habitatge i el Codi Civil per tal que els ajuntaments puguin requerir als grans tenidors que en el termini de trenta dies desallotgin pisos ocupats on es duguin a terme activitats contràries a la "convivència normal de la comunitat", "de l'ordre públic" o que posin "en perill la seguretat o la integritat de l'immoble". Junts ha negociat modificacions al text, d'una banda, amb PSC i ERC i, de l'altre, amb Cs i socialistes.

Així, els canvis legislatius sobre les ocupacions que generen problemes de "convivència" s'han validat amb els vots del PSC, ERC, Junts, Ciutadans i Vox, el vot contrari de la CUP i els comuns, i l'abstenció del PP.

Pactes amb PSC, ERC i Cs

En concret, el text pactat amb els republicans i socialistes delimita la mesura a "grans tenidors" i no a "persones jurídiques grans tenidors", com demanava Junts inicialment. A més, s'ha introduït al preàmbul una referència als criteris que es poden utilitzar per decidir què constitueix una "alteració de la convivència". Bàsicament, es remet a la jurisprudència en general que "ha delimitat amb rigor" aquest concepte. D'aquesta manera, es considera que es pot evitar "extralimitacions o arbitrarietats" a l'hora d'impulsar un desnonament.

D'altra banda, Junts, PSC i Ciutadans han acordat un apartat que permet a la junta de propietaris i el "veïnatge de l'espai residencial contigu" instar els ajuntaments perquè exigeixin als grans tenidors el desnonament d'un pis ocupat "amb alteració de la convivència". El text que proposava Junts només dotava d'aquest poder d'iniciativa als ajuntaments, i ara fins i tot s'obre la porta a l'actuació d'altres administracions. També s'estableix que els grans tenidors hauran d'assumir els costos de tot aquest procediment.

Finalment, ERC també ha donat suport a aquest punt del text. Si bé s'oposaven a la tramitació ràpida d'aquests canvis legislatius, els republicans han acabat negociant amb Junts per "evitar arbitrarietats" i "limitar els costos".

La proposta aprovada aquest dimecres preveu que els Ajuntaments puguin adquirir "temporalment l'ús de l'habitatge durant un termini màxim de set anys" i que l'hagin de "destinar a polítiques públiques de lloguer social".

Debat sobre ocupacions

La diputada de la CUP, Montserrat Vinyets, ha criticat els canvis legislatius perquè considera que ja hi ha "moltes eines" per abordar aquesta problemàtica. "No era necessari", ha remarcat. Per la seva banda, la diputada dels comuns Susanna Segovia ha emmarcat la proposta de Junts en la "campanya municipal": "És una llei mal feta, mal concebuda, que han volgut fer a correcuita".

Durant el debat al ple -que ha comptat amb la presència de les exconselleres Lourdes Ciuró i Violant Cervera-, la diputada de Junts Marta Madrenas ha negat que la llei vagi en contra de les persones que ocupen: "Va contra els grans tenidors que es desentenen de les seves obligacions". I ha celebrat que la normativa, que per Madrenas "no va d'ocupacions, va de la pau social", donarà "eines" als ajuntaments en els casos que "s'alteri de forma greu la convivència o que es posi en perill el mateix immoble".

"Hi ha casos en què s'està fent la vida impossible als veïns", ha argumentat. L'alcaldessa de Girona ha lloat que es faran polítiques públiques d'habitatge perquè els pisos seran posats a disposició del parc públic de lloguer. "Això és anar en contra del dret a l'habitatge?", ha qüestionat, dirigint-se als comuns.

La diputada del PSC Candela López ha remarcat que "la veritable raó" de les ocupacions és "l'existència de molts habitatges i locals buits" i ha culpat els grans tenidors de "deixadesa" dels seus immobles. Per això, ha celebrat que amb la llei es podrà dotar d'eines als ajuntaments per afrontar la problemàtica i així s'acabarà amb la "frustració" que els consistoris no tinguin "capacitat de donar solucions, malgrat la voluntat de fer-ho".

El diputat d'ERC Pau Morales ha defensat que els canvis pactats són "positius" i ha remarcat que la proposició aprovada "havia entrat d'una manera diferent". "Avui ens toca decidir i prendre partit", ha reblat el republicà.

Per la seva banda, la diputada de Ciutadans Anna Grau ha criticat que la llei "està molt mal feta" i "és molt fluixa". "Era molt millor la nostra, la que vam retirar en nom del consens, la responsabilitat i per canviar el marc mental sobre la qüestió; aquesta és pitjor que la nostra i encara ha quedat pitjor després de transaccionar algunes esmenes amb ERC", s'ha queixat. Tot i això, Cs ha votat a favor del text final.

Durant la seva intervenció, Grau ha admès que la llei "no servirà de gaire", però igualment confia que pugui ajudar a "canviar el marc mental". "Hem fet el que hem pogut, però han empitjorat substantivament el text inicial", ha remarcat.

En aquesta línia, ha acusat Junts de tenir "complexos" i els ha advertit que així "no es va enlloc". També ha acusat el candidat de Junts a les eleccions de Barcelona, Xavier Trías, de ser "un senyor de Barcelona de dia i un ocupa de nit".

De tot això hem parlat amb el portaveu i responsable de l'assesoria jurídica de l'associació d'agents immobiliaris de Catalunyai el COAPI de Barcelona, Carles Sala (àudio).