La clau del control de les aigües residuals

A Herrera a COPE Catalunya hem parlat amb Montserrat Carrascal, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (IIBB-CSIC) i ens explica que «les plagues de rosegadors són un perill per a la salut humana a causa de les malalties que poden transmetre a través dels bacteris que els infecten i a la transmissió de puces, paparres i àcars.

A més, comprometen la integritat de les estructures infestades i, una vegada establertes, és molt difícil eliminar-les. A les grans ciutats, les rates viuen al clavegueram. Si no es realitza cap acció de control, aquests rosegadors poden viure fins a 7 anys i procrear fins a 4 vegades a l'any amb una mitjana de 10-14 cries, per la qual cosa el nombre varia ràpidament en pocs mesos».

Actualment s'utilitzen diverses estratègies per a la vigilància d'aquestes plagues, generalment basades en el recompte d'animals i la seva extrapolació a la població total.

El nombre d'animals a les grans ciutats sol referir-se com el nombre de rosegadors per cada habitant. Per exemple, s'estima que a la ciutat de Barcelona hi pot haver una rata per cada 4 habitants, i algunes estimacions parlen de fins a 10 rosegadors per habitant a Nova York. No hi ha, però, un mètode estandarditzat per determinar-ne el nombre, estimar la densitat de la població o comprendre la dinàmica de la seva població.

Vigilància de plagues de rosegadors en aigües residuals mitjançant proteòmica ambiental

En un estudi liderat per Carrascal, del Biological and Environmental Proteomics Group, a l'IIBB-CSIC de Barcelona, s'ha desenvolupat una estratègia que utilitza les aigües residuals per a la detecció i quantificació de rosegadors que es basa en la detecció de proteïnes específiques d'aquests animals.

La femta de rata, de la mateixa manera que la humana, conté proteïnes que se secreten al pàncrees, que realitzen la seva funció durant la digestió dels aliments i que són posteriorment eliminades.

La detecció d'aquests enzims, les amilases pancreàtiques, en aigües residuals indica la presència d'animals vius, i la quantificació relativa a l'amilasa humana ens podria permetre monitoritzar l'augment o la disminució de femta de rosegadors en aquestes mostres.

Així, l'estudi de les aigües residuals és una gran font per a la detecció de rosegadors a qualsevol ciutat d’arreu del món o, si el mostreig es realitza en punts específics del sistema de clavegueram, per crear un mapa de rosegadors. Aquest treball mostra el potencial d’aquesta eina per a la detecció de rosegadors utilitzant l’aigua de les nostres clavegueres.