És diferent el turisme post covid?

Els empresaris que es dediquen el turisme deuen estar encantats perquè es preveu un estiu molt bo després de quasi tres anys d'aturades.Per saber com serà el

Crec que cal distingir entre el curt termini i llarg termini, és a dir, el curt termini és aquest any on els empresaris estan molt expectants davant d'aquesta bona temporada després de dos anys, podríem dir que aquesta etapa és l'esclat postpandèmic, una reacció molt lògica, és el contrapunt a la covid-19 després d'estar aquests tres anys de tancament, llavors és lògic que hi hagi aquesta necessitat de viatjar, és gairebé una necessitat mental, emocional i també una forma de socialitzar. Ara bé, si mires el comportament de la demanda, diria que hi ha dues coses que han canviat, la primera és la reducció de la distància, és a dir, viatjarem més que abans, però més a prop i això és d'important perquè van en sentit contrari a la tendència de la prepandèmia. Quant a la tendència prepandèmica he de dir què era habitual la distància mitjana-llarga, ara predomina el viatge de proximitat. Això vol dir que el turisme nacional és més

que l'internacional. Lògicament, això té efectes econòmics, al país li seria molt difícil de sobreviure a llarg termini sense a turisme internacional. Aquí s'afegeix aquesta incertesa en aquest moment de remuntada arrel de l'aparició de nous virus, però sobretot de la guerra d'Ucraïna, tant per al factor de la por tant com el factor de l'encariment dels preus. Hi ha un segon canvi

en aquesta postpandèmia i és una major demanda d'espais oberts i naturals amb això tampoc vull dir que el turisme urbà entri en crisis,

sí que vull recalcar que el que va fer la pandèmia ha estat revalorar la reputació de la natura en temes relatius els espais naturals o oberts creixeran més que els espais urbans.