Els problemes dels nens amb discapacitat a l'escola: "L'escola inclusiva és una estafa"

Comença el curs escolar amb una conselleria que ha tret pit en la presentació del nou curs i les implementacions que s’han fet per aquest. La realitat, però, és que un cop s’aterren aquestes mesures trobem amb pares descontents per reduccions d’hores en l’atenció als seus fills amb discapacitats.

Són molts els casos de famílies que han presentat les seves queixes, així com l'Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa, que ha demanat al Govern que aquest curs es despleguin les mesures d'accessibilitat que necessiten els més de 2.000 alumnes escolaritzats en modalitat oral als centres educatius catalans.

En un comunicat, l’associació ha recordat que "el bucle magnètic, les emissores FM i la subtitulació són recursos que els infants necessiten per seguir el curs en igualtat de condicions". També ha avisat que la sordesa és una discapacitat molt invisible, i ha denunciat que no disposa de prou suports a les aules.

(ESCOLTA LA XERRADA AMB LA NOEMÍ FONT, MARE D'UNA NENA AMB UN 78% DE DISCAPACITAT, AQUÍ)

De fet, l’any passat, es va publicar l’informe ‘El decret d’escola inclusiva cinc anys després, un desplegament insuficient?’ al Debat ‘Catalunya Social’ que organitzava la Taula del Tercer Sector Social i la Plataforma d’Infància de Catalunya. La conclusió que extreien és que el sistema educatiu encara està lluny de ser inclusiu.

El nou dossier analitza l’aplicació del decret d’escola inclusiva, cinc anys després de la seva aprovació l’any 2017, i posa el focus en les mancances i reptes pendents per garantir la participació de tot l’alumnat en els entorns escolars ordinaris, amb independència de les seves condicions i capacitats.

El decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu té com a finalitat assegurar que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics dins l’àmbit de l’ensenyament no universitari siguin inclusius.

També preveu la diversificació de l’oferta de serveis dels centres d’educació especial per esdevenir centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos per als centres educatius ordinaris.

Tot i aquest decret, la principal conclusió és que no hi ha hagut prou avenços. A més, el professorat denuncia que està sobresaturat i que no pot atendre de manera adequada l’alumnat que té necessitats educatives especials.

De retruc, la mala aplicació del decret comporta que moltes famílies no vulguin escolaritzar els seus fills/es en centres ordinaris perquè creuen que no rebran una atenció i uns suports adequats.

Si l’educació inclusiva presenta mancances notables a l’etapa obligatòria, la situació empitjora a l’ensenyament postobligatori on el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials és baix perquè representa entre un 1,5% i poc més d’un 2% del total d’alumnes.