Herrera a COPE Catalunya i Andorra

Avui hem tractat els següents temes:

-Per què es triga tant a trobar una solució al sector del transport?

Tot va començar amb un sector minoritari de transportistes autònoms que estaven farts de treballar amb pèrdues, de pagar per treballar o el preu del gasoil i ara es sumen més sectors com són els taxistes. Avui ens concentrarem en el sector del transport, ja que els hi falta l'eina principal per poder treballar i aquesta situació els està ofegant. Per saber si hi ha una solució parlarem amb el secretari general de l'associació general d'autònoms i transportistes de Catalunya, CarlosFolqui.

- Com van les negociacions amb el govern?

De moment no ens han donat cap solució i els primers sorpresos som nosaltres. Des de la setmana passada estem negociant el comitè nacional de transport amb el ministeri unes solucions que fossin reals i unes mesures immediates. Estem en una situació de crisis excepcional com és la derivada del conflicte entre Ucraïna i Rússia. El més sorprenent és que el dijous passat ens vam aixecar de la taula sense cap acord, i fins i tot ens van convocar de manera extraordinària el dilluns i pensàvem que hi havia una proposta i no ens vam aixecar de la taula fins que no es formalitzés, llavors, d'aquí és d'on van sorgir els 500 milions d'euros, així i tot, són insuficients, s'han de repartir entre 400 mil vehicles de transport de mercaderies. Encara estem esperant que ens diguin com, quan i on.

-La sindicatura de greuges presenta el seu informe anual

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat l’informe anual del 2021, en què ha dut a terme 3.421 actuacions. Del total, 2.568 han estat queixes, 808 consultes, 41 actuacions d’ofici i 4 visites de barri. L’any 2021 s’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 62% dels casos.

Segons temàtica, les 2.568 queixes s’han classificat de la següent manera: mobilitat i transport públic (498); activitats econòmiques (324); seguretat ciutadana i llibertat cívica (235); administració pública (223); serveis socials (201); medi ambient (185); hisenda municipal (170); salut (166); habitatge (129); urbanisme (113); educació, cultura, lleure i esport (91); atenció, comunicació i participació (63); treball a l’administració (59); espai públic (42); ciutadania i veïnatge (42), i accessibilitat (27).

Segons el districte de residència de la ciutadania, les 2.568 queixes s’han classificat de la següent manera: l’Eixample (332); Sant Martí (238); Sant Andreu (205) i Sants-Montjuïc (195) són les zones de les quals s’han rebut més denúncies. Els segueixen Horta-Guinardó (173); Ciutat Vella (144); Gràcia (143), i Nou Barris (138). Els districtes en què s’han rebut menys reclamacions han estat Sarrià-Sant Gervasi (118) i les Corts (76). També s’han supervisat 730 reclamacions del veïnat d’altres poblacions que ha tingut problemes amb l’Ajuntament de Barcelona, 70 sense identificar el districte i 6 queixes de persones sense domicili fix.