L'ecoansietat, l'angoixa malaltissa pel mediambient

Sensació d'angoixa, por i palpitacions: aquests són alguns dels símptomes que pateixen les persones amb ecoansietat quan pensen en el futur o hi fan referència. Són emocions negatives que es desencadenen a causa de la preocupació per les condicions mediambientals. "També es coneix com a ecoangoixa, ecopor, ecoculpabilitat o, fins i tot, 'dol' mediambiental", explica Gemma San Cornelio, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora del grup MEDIACCIONS (Comunicació i cultura digital). (àudio) a Herrera a COPE Catalunya.

I no, no afecta només els més "verds": es tracta d'un fenomen global i transgeneracional, si bé s'estén especialment entre els joves. Segons publica The Lancet en una enquesta recent a 10.000 persones de 10 països diferents i edats entre els 6 i els 25 anys, un 45 % de les persones enquestades afirma que la preocupació pel clima afecta negativament la seva vida quotidiana, tres quartes parts consideren que "el futur és aterridor", i un 56 % assegura que "la humanitat està condemnada". "Els joves són més sensibles a aquest tema: han estat educats en la consciència ecològica perquè el futur els tocarà a ells. A més, es consideren víctimes dels actes d'irresponsabilitat de les generacions precedents", afirma San Cornelio.

"Tenim ansietat quan percebem una amenaça que supera els recursos de què disposem per fer-hi front", explica Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. L'escalfament global, el desglaç de les glaceres, la desforestació o els canvis en els ecosistemes són alguns dels reptes als quals ja s'enfronta la societat (en alguns casos, amb retard). "El canvi climàtic ja no és un constructe abstracte, sinó una cosa que forma part del nostre dia a dia. La negació i la procrastinació extremes que hem exercit històricament en aquest assumpte fan que el percebem com una cosa que hem afrontat massa tard. Sentir que hem trigat massa fa augmentar l'ansietat", afirma el psicòleg.

Alt percentatge de pessimisme mundial sobre el medi ambient

Un 65 % dels enquestats afirma que "els governs no fan prou per evitar una catàstrofe climàtica", mentre que el 61 % comparteix la idea que "no em protegeixen a mi, el planeta i/o les generacions futures". "Una de les raons principals que produeixen ecoansietat és la falta d'acció dels mandataris a l'hora de prendre mesures contundents per evitar aquesta deterioració del planeta", afegeix San Cornelio. Precisament, l'estudi "Young People's Voices on Climate Anxiety, Government Betrayal and Moral Injury: A Global Phenomenon" (2021), de la Universitat de Bath, afirma que l'ansietat i l'angoixa climàtiques estan relacionades amb la percepció d'una resposta governamental inadequada, i creen sentiments de traïció i abandonament. Aquesta angoixa descrita per una acció governamental que no respon de manera urgent a l'emergència climàtica és un problema que va més enllà de l'àmbit polític, perquè dona lloc a una perspectiva de mal personal i ecològic dels joves. "No poden renunciar a la seva herència perquè no tenen cap món alternatiu on es puguin desenvolupar i perpetuar", afirma Soler.

"Segurament el percentatge de joves que no volen tenir descendència anirà augmentant de manera inversament proporcional al grau de deterioració del planeta Terra", afegeix l'expert. Precisament, l'informe de la Universitat de Bath (2021) afirma que quatre de cada deu joves es plantegen no tenir fills per aquest motiu.

Els últims anys, els mitjans de comunicació, les xarxes socials i la publicitat han ajudat a mostrar aquesta emergència i les accions per fer-hi front, però també han mostrat els efectes nocius del canvi climàtic. Tant San Cornelio com Soler consideren que no hi ha sobreinformació del tema i que la sobreexposició no és cap problema, al contrari.

L’ecoansietat no és un problema (només) de societats riques

Segons l'informe "Who Cares, Who Does 2021" de Kantar, la majoria de països desenvolupats tenen més actius ecològics (30 %) que els països amb més dificultats economicosocials (16 % de mitjana). "No es tracta d'un problema exclusiu de les societats modernes i riques, sinó que és un tema de responsabilitat. És evident que els països en desenvolupament no poden fer tants esforços per reduir l'impacte mediambiental", adverteix San Cornelio. Segons l'estudi publicat a The Lancet, l'ecoansietat manté nivells similars de resposta entre els entrevistats de diferents països (entre ells, Austràlia, l'Índia, Nigèria, el Regne Unit, les Filipines o Finlàndia, entre d'altres).

L'experta afegeix que "el recurs de ridiculitzar l'ecoansietat com una ximpleria de nens rics i malcriats s'ha fet servir des dels sectors més reaccionaris i negacionistes per treure importància al tema climàtic". "Hem d'entendre que tot el planeta està connectat", destaca. Precisament, Soler afirma que això es deu a una falta de consciència de pertinença al sistema natural. "En qualsevol sistema, el que afecta un sol element repercuteix en la resta. No obstant això, sembla que ens preocupen més els nostres elements interns que no pas els sistemes dels quals formem part", explica i afegeix, “ens neguem a acceptar l’efecte papallona”.

"Jo ja reciclo", el biaix optimista i altres excuses

De la mateixa manera, hi ha l'anomenat biaix de l'acció única (el famós "jo ja reciclo"), que fa que justifiquem múltiples accions contaminants per una acció verda que duem a terme. "Tenim molts arguments i justificacions del nostre comportament ecològic: un és pensar que no ens correspon a nosaltres com a ciutadans, sinó que són les empreses, les institucions i els governs els que han de prendre mesures", explica San Cornelio.

També fem servir la idea de compensació —per exemple, "si faig una acció contaminant, plantaré un arbre i ja està"—, o bé l'argument que les mesures per frenar el canvi climàtic no són tan urgents i es poden retardar.

Per a Soler, també hi ha el biaix optimista, que ens fa pensar que els refugiats climàtics "no serem nosaltres". "És una característica humana que consisteix a subestimar les possibilitats que ens passin coses negatives en un futur. Té una funció adaptativa: disminuir l'ansietat i l'estrès", afirma l'expert. Així, des d'aquesta òptica, podem pensar que la crisi climàtica no ens afectarà directament. "És un pensament egoista basat en la creença que els efectes de la crisi només els patiran les persones i els col·lectius amb menys recursos", detalla San Cornelio. "El biaix optimista està influït per les condicions ambientals: com més a prop siguem dels refugiats climàtics, menys tendirem a pensar que a nosaltres no ens tocarà fugir", conclou Soler.