L'angoixa al volant afecta tres de cada deu persones

Nervis, ansietat, paràlisi, angoixa... Aquests són els símptomes que sofreixen alguns conductors a l'hora de posar-se al volant, una sensació que, portada a l'extrem, es denomina amaxofòbia. Segons els estudis realitzats, tres de cada deu persones pateixen amaxofòbia. Una por que afecta la vida quotidiana i que s'empitjora en situacions de molt de trànsit.

Els experts apunten que el percentatge de persones amb por de conduir són entre el 25% i 30%, principalment dones. No obstant això, altres experts manifesten que no hi ha estudis reals perquè moltes persones tenen aquesta fòbia i no ho saben, per la qual cosa és important donar visibilitat a aquest problema.

Per a catalogar-ho com a fòbia, ha de persistir durant un mínim de sis mesos i generar un malestar significatiu en les diferents àrees rellevants de la vida de la persona que el sofreix, expliquen els experts.

Avui a Cope Catalunya i Andorra parlem amb Sonia Rojas, directora de Frenatumiedo i psicòloga de l'autoescola Lara, qui ens explica que el símptoma més habitual és una inquietud permanent i desproporcionada que es manifesta abans i, sobretot, mentre conduïm. És un trastorn que incapacita per a conduir a la persona de manera total o parcial a causa d'aquesta inseguretat, nerviosisme, ansietat o bloqueig que els genera posar-se al volant.

Els experts també expliquen que l'amaxofòbia no sols la sofreixen les persones que no condueixen per por, sinó també les que no se senten capaces de fer-ho en qualsevol circumstància o recorregut (autopista, carretera de muntanya, gran ciutat, túnels, ponts, de nit, plovent...).

Les persones més propenses a sofrir ansietat són les més proclius a desenvolupar amaxofòbia i, igualment, aquells conductors que pateixen un altre tipus de patologies com l'agorafòbia també estan més exposats. Segons Rojas, també ho són aquelles que han tingut experiències poc agradables durant viatges en cotxe de petites.

La por a conduir pot arribar a bloquejar per complet aquell qui la sofreix, limitant i fins i tot impedint que es posi al volant.

És una cosa habitual pensar que els accidents de trànsit són la principal causa per al desenvolupament de la fòbia o de la por de conduir encara que la realitat és que no és dels més freqüents. El mateix passa amb l'estrès posttraumàtic, que és només un possible desencadenant d'aquesta fòbia, de fet, és el menys usual.

Rojas explica que el tractament per a superar aquest temor s'ha de realitzar en tres fases: "Avaluació, tractament i seguiment". En la primera cal indagar sobre la problemàtica particular de la persona, la seva vulnerabilitat psicològica, les causes o l'origen que han pogut detonar la por de conduir.

Una vegada avaluat, s'intenten plantejar tècniques cognitives per a manejar millor la por irracional a conduir i l'última fase del tractament és la d'"exposició" a un cotxe.