Quines són les conseqüències d'un confinament prolongat per a la salut mental?

Des que el dia 14 de març va començar el confinament per intentar frenar els contagis de coronavirus, la pregunta que es repeteix més és quan podrem sortir al carrer. Fins ara, els factors que marcaven el ritme eren dos: l'estat de propagació del virus i l'economia. No obstant això, després d'un mes de confinament, els experts afegeixen un tercer element a l'equació: la salut mental. «L'aspecte de la vida en majúscules és una variable que ara, juntament amb la salut i l'economia, resulta fonamental», afirma José Ramón Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. «Ja comencem a patir les conseqüències del confinament i tothom, des de la senyora de seixanta anys fins al nen de vuit, sent frustració, ganes de sortir, ànsia per veure la família... Això també afecta la salut; la física, però també la mental», adverteix el psicòleg.

Tot i que cadascú afronta el confinament de manera diferent segons les circumstàncies personals, en tots els casos significa sortir de la nostra zona de confort. I una de les conseqüències és que genera angoixa.

"hi ha persones que necessiten sortir perquè la tensió dins de la família i els conflictes que es van aguditzant en el dia a dia són un problema cada vegada més gran», assegura.

Es refereix a situacions com la violència masclista, que sembla que s'està agreujant.

Relaxament progressiu

En aquesta situació, les mesures adreçades a un relaxament del confinament que incloguin propostes progressives que es puguin consolidar són l'opció que, segons l'opinió de José Ramón Ubieto, s'acabarà imposant. Es tractaria d'una solució intermèdia que evitaria els problemes causats per una obertura abans d'hora. «Generar expectatives seguides de frustració és una alternança molt negativa, perquè creure que has sortit del túnel i de cop i volta haver-te de tornar a tancar és molt frustrant», adverteix.

Mentrestant, afrontar el confinament de la millor manera possible requereix algunes accions:

-Ser conscients de com ens afecta el confinament interiorment (com ens sentim, quins pensaments i sensacions ens produeix, quines actituds i comportaments ens genera, com estem físicament…).

-Donar sentit a la situació com a societat i individualment.

-Acceptar el que ens està passant per deixar de lluitar contra les circumstàncies i generar-nos circumstàncies que ens siguin favorables i acceptar el repte vital que afrontem.

-Decidir per a què volem que ens serveixi aquest temps de vida i a què volem dedicar aquest període d'«aturada obligatòria». Encara que estiguem més aturats, la vida continua i depèn de nosaltres com l'afrontem.

-Disposar-nos a viure amb sentit i voluntat aquesta nova «normalitat», que té data de caducitat tot i que encara no sapiguem quina és.