Arribar a la jubilació amb síndrome de Down

Ja han demostrat des de fa anys que poden treballar com qualsevol altra persona i ara reclamen també un retir amb condicions dignes. L’esperança de vida de les persones amb síndrome de Down ha augmentat molt en les últimes dècades i una conseqüència és que els primers que van poder accedir al món laboral (a partir de l’aprovació el 1982 de l’anomenada llei LISMI), comencen a apropar-se ara a l’edat de jubilació anticipada prevista per a les persones amb discapacitat.

Es podrien jubilar als 52 o als 56

Les persones amb síndrome de Down, com totes les que tenen una discapacitat, si han cotitzat 15 anys tenen dret a jubilar-se als 52 o als 56 anys, depenent del grau de discapacitat. De fet, aquesta és la reclamació també de les entitats: permetre’ls gaudir d’una vellesa al més digne possible.

Per això, des de la mateixa FCSD, reclamen “més flexibilitat” en les condicions per poder jubilar-se. Segons Marc Badia, coordinador d´inclusió laboral de la Fundació, “molt poques persones poden beneficiar-se” del retir anticipat, ja sigui perquè el grau de discapacitat és inferior al requerit (un 65 % per jubilar-se als 52; un 45 % per fer-ho als 56) o perquè no arriben a aquestes edats.

Una vellesa anticipada

“Envelleixen molt abans i a més hi ha una incidència gran de l’Alzheimer”, explica. “Hi ha persones que amb 40 o 50 anys ja comencen un procés de deteriorament. I són persones que han estat actives, han pagat impostos com tothom. Al final, les necessitats d’una persona amb síndrome de Down o sense no són tan diferents”.

Reclamen tenir en compte l'envelliment precoç de les persones amb síndrome de Down per adaptar-ne l'edat de jubilació, ara que hi comencen a arribar pioners en la inclusió laboral .