El Barri Vell de Girona es queixa d'un excés de pisos turístics.

Els darrers mesos s'han observat la proliferació de nous habitatges d’ús turístic en diferents carrers del Barri Vell. També s'han detectat la compra d’edificis sencers que es dedicaran a aquest tipus de negoci.

Aquest fet provoca que no s’estiguin renovant contractes de lloguer de pisos destinats a l’habitatge permanent i un augment del preu de lloguer que en alguns casos suposa un increment de fins a 400 euros mensuals.

"Però aquí no acaba tot. L’aposta per un model de ciutat dedicada al turisme desdibuixa la identitat dels barris. Fets com la desaparició dels comerços de tota la vida, en favor de negocis vinculats a la indústria turística, així com la fuga forçada de veïns i veïnes que no poden afrontar el preu del lloguer posen en perill els vincles comunitaris construïts durant dècades als barris de Girona", explica Ruth Tramullas, de la plataforma més barri menys pisos turístics.

"Entenem que aquesta situació entra en contradicció amb el dret a l’habitatge dels veïns i veïnes que viuen a la zona del Barri Vell i de retruc, que afecta la resta de persones que habiten la ciutat de Girona".

Normalment i en el cas de Girona en particular, la gestió de l’oferta de pisos turístics es troba concentrada en molt poques mans. A Girona, 5 gestors acumulen més d’un 60% de l’oferta de pisos turístics, xifra per sobre de ciutats com Madrid, Palma o París.

Això, sumat al fet que hi ha una gran concentració de pisos buits en poques mans (17 propietaris concentren prop d’un terç dels pisos vacants de Girona), demostra que el fenomen dels pisos turístics no té res a veure amb una suposada economia col·laborativa, sinó que té la forma d’un gran negoci que beneficia a uns pocs, en detriment del dret a l’habitatge del conjunt dels veïns i veïnes de la ciutat.