Classes particulars: un model que s'imposa i que qüestiona la confiança en l'educació

es famílies catalanes gasten més de 280 euros per alumne i any en classes particulars o de reforç, una despesa superior a la mitjana de l'estat espanyol, que és de 270 euros.

Gairebé la meitat de l'alumnat --un 48%-- rep en algun moment "educació en l'ombra", com denomina aquestes classes un informe del Centre de Polítiques Econòmiques d'ESADE publicat aquest dimecres.

Les classes es reben en totes les etapes escolars però es disparen a ESO i batxillerat i sobretot en l'alumnat de centres concertats i privats, on es destinen, en gran part, a ampliar i perfeccionar idiomes.

De cada tres euros gastats en classes particulars, dos són per "ampliar i perfeccionar estudis" i un per "reforçar i recuperar" coneixements.

L'estudi no fa referència a les extraescolars que fan els mateixos centres educatius, sinó a classes de reforç o particulars contractades al marge o en altres centres o acadèmies.

Els idiomes concentren, a més, el 46% de la despesa en classes particulars i són la prioritat número 1 en la inversió de les famílies en aquest concepte.

De fet, la despesa anual a tot Espanya en classes particulars va arribar als 1.700 milions d'euros el curs 2019-2020, segons aquest estudi, el doble del que les famílies tenien previst gastar-se d'entrada en aquest concepte segons l'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE, que estimava en 850 milions d'euros anuals la inversió familiar estimada en reforç escolar.

Reforçar màteries curriculars, idiomes i coneixements artístics

Dels 283 euros que les famílies catalanes destinen, de mitjana, al reforç escolar, 121 euros són per fer classes particulars de matèries curriculars centrals --com matemàtiques o llengua--, 107 es gasten en estudis no reglats d'idiomes i 55 euros en ensenyaments artístics, sobretot música.

En el conjunt de l'Estat, la despesa mitjana és de 270 euros per alumne i any, 94 dels quals per a matèries curriculars. Per etapes, la despesa augmenta en els cicles més alts, i es repartiria de la següent manera: 117 euros en el segon cicle d'infantil, 223 euros a primària, 358 euros a l'ESO i 420 al batxillerat.

A Madrid és on més diners destinen a "educació en l'ombra", fins a 350 euros per alumne de mitjana, i a Castella-la Manxa on menys diners hi inverteixen, 153 euros l'any per infant o adolescent en edat escolar.

A Euskadi és on hi ha un percentatge més alt d'alumnes que fan algun tipus de classe de reforç, fins al 56% de l'alumnat. Al País Valencià i Castella i Lleó també en són més de la meitat (el 51%), davant el 48% de l'alumnat català, el 47% de mitjana a tot l'Estat, el 41% de Madrid i el 36% de Castella-la Manxa, les dues comunitats on menys famílies contracten classes particulars.

De classes de reforç se'n reben tant a infantil com a primària, ESO o batxillerat, però és en aquests dos últims nivells on més s'hi recorre (un 60% de l'alumnat en rep alguna).

La despesa és similar en alumnat d'infantil i primària independentment de l'escola on vagin, però a l'ESO i el batxillerat, aquesta inversió puja un 50% en alumnat de la xarxa concertada respecte a la pública i es triplica en el cas de la privada, sobretot per ampliar i reforçar idiomes.

El que també és diferent, segons la titularitat del centre, és a què es dediquen els diners: mentre que les classes particulars de matèries curriculars són gairebé inexistents entre les famílies que opten per centres privats, arriba al 30% en el cas de la concertada i puja a una mica més del 40% a la pública.

Segons els autors de l'estudi, l'objectiu de contractar aquestes classes varia en funció del poder adquisitiu de les famílies: per a qui té major capacitat econòmica és una forma d'oferir un avantatge competitiu als seus fills, mentre que per a qui en té menys suposa un esforç per evitar que es quedin enrere.

En les famílies amb rendes més baixes, el 30% de l'alumnat fa alguna classe de reforç, un percentatge que es dobla --60%-- a les llars amb rendes més altes. Així i tot, després de la pandèmia són les famílies amb menys recursos les que més han mantingut aquest esforç.