EDUCACIÓ

Com serà l'aprenentatge en línia al 2021?

Hem passat en pocs dies d'una modalitat presencial a una de virtual han portat a un tipus de pràctiques d'urgència que els experts anomenen «docència remota d'emergència».

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

2 min lectura

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat la interrupció més gran dels sistemes educatius que hi ha hagut mai en la història, la qual ha afectat gairebé 1,6 mil milions d'estudiants a tot el món.

Davant la disrupció que han comportat els diversos confinaments, l'ensenyament en línia ha ocupat el centre de l'escenari global, una transformació obligada que ha accelerat la migració digital i que pot significar l'enlairament definitiu d'aquest tipus d'ensenyament durant el 2021.

De fet, les primeres previsions de la indústria vaticinen que el mercat de l'aprenentatge digital o e-learning creixerà el 8 % i superarà la xifra de 375.000 milions de dòlars el 2026.

«Una cosa que afecta tan negativament una proporció tan elevada de la humanitat mai no pot ser bona per a ningú, però sí que podem dir que, gràcies a l'educació en línia, els sistemes educatius de tot el món no s'han hagut d'interrompre al cent per cent i que grans capes de la població mundial han pogut saber què és aquest tipus d'educació», explica Albert Sangrà, investigador del grup Edul@b i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a La Linterna Catalunya.

Malgrat aquest èxit, les condicions en què ha tingut lloc aquest repte majúscul de passar en pocs dies d'una modalitat presencial a una de virtual han portat a un tipus de pràctiques d'urgència que els experts anomenen «docència remota d'emergència», la qual, tot i que es duu a terme de manera virtual, no equival necessàriament a un ensenyament en línia de qualitat.

«Un efecte no desitjat», descriu Sangrà, «inherent a la manera inesperada i immediata en què s'ha hagut d'afrontar la situació, és que en molts casos la manca de preparació prèvia, de formació del professorat, de disponibilitat de recursos, i de connectivitat i accessibilitat a dispositius ha fet que moltes experiències no hagin estat satisfactòries».

«Algunes persones s'han adonat que engegar un model com aquest no és gens fàcil i que no es tracta de fer videoconferències síncrones." conclou l'expert