Estudi
Els carrers estrets generen més estrès a les dones i els espais oberts, als homes
Segons una recerca de la UdL i l'IRBLleida al Centre Històric usant la freqüència cardíaca i valoracions subjectives
Madrid - Publicado el
2 min lectura
Les dones tendeixen a presentar majors nivells d'estrès en carrers de vianants estrets amb presència d'altres persones i els homes, en espais oberts, com a conseqüència de la morfologia urbana i la pròpia percepció de seguretat. Així ho ha comprovat una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), realitzada el Centre Històric de la capital del Segrià, que s'ha publicat a la revista Cities. L'estudi analitza fins a quin punt les emocions identificades després d'un esdeveniment coincideixen amb les experimentades in situ, mesurant la variabilitat de la freqüència cardíaca. Les investigadores i els investigadors afirmen que el sistema pot ajudar a identificar llocs emocionalment problemàtics per millorar el disseny dels espais públics i aconseguir ciutats més amables.
La recerca ha analitzat
En el moment d'identificar les emocions viscudes al llarg del recorregut, l'estudi constata que les dones tendeixen a expressar la por i la tristesa més fàcilment que els homes. En canvi, els homes tendeixen a expressar més fàcilment la felicitat i la ira.
"Des de la pandèmia de la COVID-19, s'ha pogut observar un augment exponencial dels atacs de pànic i de la por a sortir al carrer. Estudis com aquest ens permeten anar més enllà i millorar el disseny dels espais públics incorporant criteris relacionats amb el benestar i la salut mental de la població, i especialment els de col·lectius com les dones i els joves", explica la investigadora de l'IRBLleida i psiquiatra de l'Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, Teresa Guilera.
espais de visibilitat limitada.
La recerca s'ha finançat amb fons de l'Institut de Desenvolupament Social i Territorial (INDEST) de la UdL. L'article també planteja com a futures línies d'investigació centrar-se en altres identitats de gènere; analitzar altres col·lectius, com la gent gran i les de diferent procedència; o treballar altres emocions, com ara la tristesa, la ira o la felicitat "per millorar el nostre coneixement de les emocions que els espais urbans generen a les persones".