Els trastorns de la conducta alimentària (TCA), són una de les malalties més freqüents en adolescents i dones

Els transtorns de conducta alimentària, com l'anorexia o la bulímia són ja una xacra a la nostra societat. Els casos nous no han parat d'augmentar en els darrers anys, especialment arran de la pandèmia. Aquest tipus de transtorn apareix en l'adolescència però es poden allargar fins a l'edat adulta, perquè els tractaments són molt llargs. Afecten sobretot a les noies, i més de la meitat de casos, són menors. Els experts reconeixen que és un malaltia que va més enllà de la persona afectada, és un malaltia familiar. Famílies que s'enfronten a la manca de centres públics on portar els seus fills, i que es veuen obligats a endeutar-se perquè es puguin curar.

Famílies que han de passar un autèntic calvari. Veuen com el seu fill o filla deixa de menjar, comença a perdre pes, s'intenta autolesionar.. i quan truquen a la porta de la sanitat pública, la resposta és que no hi ha places per poder-los ingressar i que la llista d'espera és de gairebé dos mesos. Aquestes famílies han de triar entre veure cóm el seu fill o la seva filla empitjora o portar-lo a un centre privat, assumint unes quantitats desorbitades, que impliquen crèdits i deutes. Un plaça en un centre privat pot arribar a costar 5mil euros al mes. La Carme Sagrera és mare d'una pacient de transtorn de conducta alimentària. Es una de les famílies que ha hagut de recòrrer a un centre privat. Ens ha reconegut obertament que avui la seva filla no estaria curada si no fos per l'esforç que ha hagut de fer tota la familia:

A Catalunya hi ha 171 places especialitzades en aquest tipus de malalties a la xarxa pública i 600 a la privada, per fer-nos un idea. D'ajudes n'hi ha poques. La Carme ens ha explicat que hi ha una assegurança escolar, que no totes les famílies coneixen. NO és per llençar cohets, perquè arriba tard, una vegada s'ha pagat ja el tractament, i tampoc no cobreix tot el cost.

Moltes famílies, ho estem escoltant, s'han hagut endeutar per fer front a uns tractaments que acostumen a ser llargs. En aquest tipus de transtorn, diagnosticar-ho a temps és molt important, però això estem veient que és molt complicat perquè no hi ha places a l'abast de tothom i també falten professionals especialitzats.

I són els propis experts que reconeixen que l'exit del tractament depén molt de que la malaltia s'agafi a temps. Són tractaments llargs, que poden durar anys. Aquí és molt important l'actitut de la persona afectada però també que pugui tenir un seguiment i una atenció continuada, per poder garantir una recuperació amb garanties. Ens ho explica l'Ariadna Canudas, directora de ItaAvenir, que un dels centres privats que hi ha a Catalunya

Aquesta és la dada positiva, que si l'anorexia o la bulímia s'agafen a temps, quan apareixen els primers símptomes, si el pacient rep una bona atenció, ràpida, i se li fa un seguiment al llarg del temps, el resultat millora.. i això passa en un 70% dels casos.