La Linterna a COPE Catalunya i Andorra

Avui, a La Linterna Catalunya, hem tractat aquests temes:

-¿Cuándo y por qué surgió la idea de llevar apellidos?

Hasta bien entrada la Edad Media raro fue el caso de alguien que, sin pertenecer a la realeza o nobleza, tuviese en propiedad alguna vivienda o tierras. Fue a partir del momento en el que la burguesía tuvo acceso a bienes inmuebles, y por tanto a tener que generar documentación que acreditase su propiedad, cuando apareció la conveniencia de poder identificar a quién pertenecía cada cosa.

De esta forma el nombre de pila se convirtió en insuficiente, así que comenzó a añadirse en la documentación, y junto al nombre, alguna peculiaridad que identificase al propietario fácilmente.

Habitualmente se colocaba la profesión de esa persona: Juan Carpintero, José Herrero, Manuel Alfarero.

Otra fórmula era poner alguna característica física: Juan Tuerto, José Moreno, Manuel Cojo.

El lugar de procedencia, en caso de no ser autóctono, también era una buena fórmula para distinguirlos: Juan Madrid, José Toledo, Manuel Sevilla. Si ninguna de estas formas era posible aplicarlas (porque estaban repetidas) entonces se le añadía el nombre de pila del progenitor (patronímico): Juan de Lope, José de Martín, Manuel de Rodrigo.

Para ahorra la preposición ‘de’ se le añadió el sufijo -ez que venía a significar lo mismo, de ahí que pasasen a ser: Juan López, José Martínez, Manuel Rodríguez.

Esto último también se aplicó en otros idiomas, motivo por el que es tan común encontrar extranjeros con una parte de su apellido igual: los ingleses utilizaban la terminación ‘son’ (Johnson) o el prefijo ‘fitz’ (Fitzgerald), en Italia muchos apellidos terminan en ‘ini’ (Paolini), en Dinamarca en ‘sen’ (Nielsen), algunos anglosajones (de ascendencia celta) podemos encontrar que se apellidan como ‘Mac’ o ‘Mc’ (McEnroe, Macbeth), los irlandeses usan el característico O’ (O’Brien) y en Francia el prefijo ‘De’ (Dejean), por poner unos pocos ejemplos.

Hasta que se extendió el uso del apellido sólo la nobleza lo había utilizado y éste no era otro que el nombre de la casa a la que pertenecían: Tudor, Alba, Lancaster, Borbón, Austria…

-Quines són les seqüeles que deixa la Covid-19?

Una de les qüestions que preocupa a llarg termini a la sanitat són els efectes secundaris, les seqüeles, que està deixant la Covid-19 en un gran nombre de pacients.

A La Linterna Catalunya hem parlat amb la doctora Lourdes Mateu, investigadora a la fundació lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, que està dirigint un assaig clínic amb més de 200 voluntaris, on s'estudien els efectes a llarg termini de la Covid-19. L'assaig es diu "Cohort King".

S'ha obsevat que molts pacients amb Covid-19, hagin o no estat hospitalitzats, poden experimentar efectes greus a llarg termini.

-Per què s'estan produint aldarulls ara i no al març?

Tot i que el confinament que estem patint aquests dies no és tan restrictiu com el que vam viure als mesos de març i abril, sí és cert que a diferència del que va passar aleshores, s'estan vivint aldarulls als carrers.

Aldarulls i destrosses que han patit ciutats com Barcelona, i altres ciutats catalanes, però també altres localitats d'arreu d'Europa.

Per esbrinar quin és el motiu d'aquests aldarulls, a La Linterna Catalunya hem parlat amb el José Ramón Ubieto que és professor col.laborador dels estudis de psicologia de la UOC.

-El sector dels firaires en estat agònic

La Covid s'està accentuat en tots els sectors però hi ha molts que ho pateixen més que d'altres, per exemple un dels que ho està patint molt és el sector de firaires, fa molts mesos que no obren. Per parlar d'això tenim el telèfon al Marcos Orús, el president un del gremi d'industrials firaires de Barcelona i províncies.