PREVENCIÓ

L'OCU demana a sanitat directrius clares sobre els tests ràpids de Covid

"Aconsellem prudència als ciutadans, als quals animem a no treure conclusions d'aquesta mena de proves sense un adequat assessorament mèdic."

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

2 min lectura

A La Linterna Catalunya hem parlat amb l'Enrique García, portaveu de la OCU. "Al nostre judici, realitzar aquest tipus de test autodiagnòstic d'anticossos pot suposar una sobrecàrrega del sistema sanitari, al qual cal acudir tant per a sol·licitar la prova com per a resoldre els dubtes generats pels resultats." explica Enrique i afegeix "Demanem directrius clares al Ministeri de Sanitat perquè orienti als usuaris. Aconsellem prudència als ciutadans, als quals animem a no treure conclusions d'aquesta mena de proves sense un adequat assessorament mèdic."


Hi ha dos grans grups de proves de covid 19:

Les que detecten la presència del virus, són "proves d'infecció activa", que indiquen si una persona està o no infectada en el moment de realitzar-se la prova. Hi ha dos: la PCR i la prova ràpida d'antígens.

Les que detecten si el virus ha passat pel nostre organisme, perquè rastregen els anticossos que el nostre sistema immunitari ha produït enfront del virus. Si són positives, són indicatives d'una infecció passada, però en la majoria dels casos no aporten informació sobre la situació actual.

Fins ara, per a aquestes proves era necessari realitzar una anàlisi de sang, però ja estan arribant a les farmàcies kits “ràpids” que permeten fer-ho amb una mostra de saliva o una gota de sang.

Precisament el terme "test ràpid" està darrere de la confusió de molts consumidors: una cosa és la prova ràpida d'antígens i una altra molt diferent les proves ràpides d'anticossos.

Proves d'infecció activa: PCR i antígens

Les proves d'infecció activa (o PDIA) detecten la presència del virus en l'organisme.

Poden ser de dos tipus: la PCR, que detecta el material genètic del virus o la prova ràpida d'antígens que identifica algunes de les proteïnes de la coberta del virus. En tots dos casos la mostra s'extreu de la *nasofaringe mitjançant un hisop que s'introdueix per les fosses nasals, alguna cosa que ja requereix mestratge per a fer-se bé.

Aquests test són els que s'han de realitzar quan una persona presenta símptomes de covid 19. Idealment haurien de realitzar-se en les primeres 24 a 48 hores.

Com interpretar els resultats de PCR o test d'antígens

Si la prova és positiva (sigui una PCR o una prova d'antígens), la persona està infectada: és un "cas confirmat". A partir de llavors els metges decidiran, en funció de la seva situació clínica, si ingressa a l'hospital o si roman en aïllament domiciliari. També haurà de fer-se un rastreig de tots els seus contactes estrets durant les 48 hores anteriors a l'inici dels símptomes i valorar quines mesures han d'adoptar.

Si el resultat és negatiu, l'habitual és que es descarti infecció, encara que sempre poden existir falsos negatius. Si clarament persisteix la sospita de covid-19, caldria fer d'una segona prova, idealment una *PCR. Una altra opció, si hi ha dubtes, però sempre que hagi passat més d'una setmana des de l'inici dels símptomes, és fer una anàlisi de sang per a intentar detectar els primers anticossos que produeix el sistema immunitari, els IgM.