L'ús de vídeos en l'educació pot fer créixer el volum d'aprovats

Els vídeos digitals són cada vegada més presents en els processos d'aprenentatge, especialment en el context educatiu provocat per la pandèmia de la COVID-19.

En aquesta situació, en què l'educació en línia es converteix en l'únic recurs, és molt important esbrinar quin és l'impacte d'aquest material audiovisual.

«La creació de vídeos és una activitat que requereix molt de temps per als professors, que generalment no són experts en aquesta tasca. Per aconseguir uns pocs minuts de vídeo, s'hi han de dedicar moltes hores. Per aquest motiu, és molt important saber quin impacte i quina acceptació tenen, però també quin és el tipus de vídeo que els estudiants perceben com a més útil», explica Antoni Pérez-Navarro, investigador dels estudis d'informàtica, multimèdia i telecomunicació i de l'IN3 de la UOC.

Els vídeos augmenten la satisfacció amb l'assignatura

Els investigadors van analitzar el grau de satisfacció de 125 estudiants respecte als vídeos visualitzats al llarg del curs i també la relació entre l'ús d'aquests materials i els resultats acadèmics. «La conclusió més destacada és que els estudiants estan molt satisfets amb els vídeos i els perceben com a molt útils, tant si el contingut és teòric com si expliquen problemes. A més, aquesta resposta és independent de si l'entorn és presencial o virtual», explica l'investigador.

Segons l'estudi, els vídeos també van tenir un impacte en els resultats acadèmics, ja que incloure'ls en l'assignatura augmentava la probabilitat d'aprovar el curs. «L'ús dels vídeos durant el curs va significar un creixement del seguiment de l'assignatura i també del percentatge d'aprovats. D'altra banda, els estudiants troben útils els vídeos perquè els ajuden a assimilar els coneixements i això augmenta la satisfacció amb l'assignatura», destaca Antoni Pérez-Navarro, autor del centenar de vídeos utilitzats durant l'experiment.

Buscant el format més útil

Al llarg del curs, els participants van visualitzar diferents formats de vídeos, principalment vídeos creats amb aplicacions que capturen el que s'escriu a la tauleta digital i vídeos creats filmant les mans del professor mentre escriu i explica una lliçó o un problema.

A més, els estudiants també han vist vídeos en què un professor s'enregistra a si mateix fent classe. Segons els resultats d'aquest treball, els estudiants prefereixen vídeos en què puguin veure el professor, sigui la cara, mig cos o mitjançant les mans amb una veu en off.

«Sembla que per als estudiants és més rellevant el fet de disposar de vídeos que no pas el tipus de vídeo en concret, tot i que els vídeos amb les mans són els que preferien més de la meitat dels enquestats», explica Antoni Pérez-Navarro.

Així, després de fer proves amb diferents formats, els investigadors han optat per enregistrar-se les mans explicant la matèria, ja que això els permet controlar la mirada dels espectadors sense haver d'editar el text amb fletxes o altres elements gràfics. «Quan veiem unes mans que apunten a algun lloc, normalment mirem cap a aquesta direcció; les mans tenen aquesta màgia. A més, són vídeos molt fàcils de fer i no tenen la càrrega emocional d'altres enregistraments», explica Antoni Pérez-Navarro.

«Per exemple, quan vam posar un professor davant la pantalla, ens vam adonar que era més difícil d'il·luminar correctament i també que tenia implicacions emocionals: et pot resultar antipàtica la persona o pot ser que no te n'agradi la imatge o el llenguatge corporal», continua l'expert.

Vídeos curts i ben planificats

El vídeo ha estat un dels recursos més utilitzats durant el confinament, que va obligar a traslladar les classes presencials a l'entorn digital, la majoria de vegades sense planificació prèvia. Segons l'investigador, molts professors s'han trobat fent «classes online sense experiència, a vegades sense el material necessari, i han tendit a enregistrar directament les seves dissertacions. Estem parlant de vídeos massa llargs i sense un pla de com havien de ser aquests productes».

«Un error molt comú és pensar literalment —com ha dit algú— que, si els estudiants ens aguanten dues hores parlant a classe, aguantaran un vídeo de dues hores. La realitat és que es tracta d'un entorn i d'un mitjà diferents i que, en general, els vídeos curts, de pocs minuts, són més efectius. "

"Cal pensar que dues hores és el que dura una pel·lícula. Hi intervenen guionistes professionals, actors i actrius professionals; hi ha música, efectes especials, etc. I, així i tot, de vegades la pel·lícula se'ns fa avorrida», afegeix Antoni Pérez-Navarro.