La malaltia que obliga a tancar els ulls fins i tot durant dies

14 persones de tot Catalunya tenen síndrome de Meige: una malaltia rara que afecta el control de les parpelles. Què en sabem d'aquesta síndrome que només tenen una de cada 500.000 persones?

La síndrome de Meige és una malaltia neurològica poc freqüent que provoca espasmes musculars involuntaris anormals i repetitius. Ara per ara, no se'n sap la causa i no hi ha cura coneguda, però hi ha persones que s'han arribat a guarir de manera espontània.

Els orígens

El neuròleg francès Henry Meige va estudiar l'any 1910 deu pacients que tenien "convulsions facials" a les parpelles. Totes presentaven el mateix tipus de moviment i presentaven espasmes també a la mandíbula. Llavors, va considerar aquests moviments com una síndrome.

Seixanta anys més tard, el 1972, el neuròleg George Paulson va incloure aquesta síndrome dins els tipus de distonies i la va batejar amb el nom de Meige.

Quins són els síntomes?

Aparèixen de manera espontània i sense previ avís. Segons els experts, el primer símptoma d'aquesta malaltia és un parpelleig constant i involuntari dels ulls.

Molts cops, aquest moviment és a causa d'un estímul concret, com pot ser la brillantor de la llum, el vent o la fatiga. En altres ocasions, no és a causa per un estímul, però sí que pot afectar només un dels ulls, per després acabar afectant a tots dos. De fet, a mesura que augmenta la freqüència dels espasmes i les contraccions musculars, és cada cop més difícil mantenir els ulls oberts.

I les solucions?

Tot i que no hi ha cap cura establerta, sí que hi ha tractaments que s'han començat a utilitzar per a pal·liar aquesta malaltia. En primer lloc, hi ha medicaments com els anticolinèrgics (per exemple, la tiaprida) o els antiepilèptics (àcid valproic) que alleugen els espasmes a les parpelles i ajuden a controlar temporalment els moviments involuntaris.

D'altra banda, es pot recórrer a les injeccions de bòtox, que tot i que poden causar efectes secundaris, s'ha demostrat que pot generar resistència als anticossos produïts per la malaltia. Finalment, els metges asseguren que, un cop detectada la síndrome, la millor solució és el descans.