La necessitat de replantejar els models residencials deprés de la COVID-19

Les residències de gent gran s'han mantingut en el punt de mira des dels inicis de la pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2. Segons les últimes dades publicades, en les prop de 5.500 residències espanyoles han mort més de 19.000 persones per COVID-19 i símptomes compatibles amb aquesta malaltia, cosa que equival al 69 % del total notificat oficialment pel Ministeri de Sanitat.

Però, a més, els qui han sobreviscut s'han sentit doblement exclosos: per haver estat assenyalats com a població de risc i pel fet de viure en una societat edatista. «Durant la crisi sanitària, aquests elements s'han encadenat i han donat lloc a sentiments d'exclusió, a banda del fet que han reforçat estigmes entorn de l'edat i la tecnologia», assenyala Roser Beneito Montagut, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i investigadora del grup CareNet de la Universitat.

Segons la professora de la UOC, al llarg de la crisi s'ha aplicat una mirada extremament assistencialista sobre les persones grans «que no s'ajusta a l'evidència que tenim amb relació a quina és la seva resposta en altres emergències i desastres. Ser el col·lectiu més vulnerable davant de la pandèmia no vol dir que sigui el grup social que té menys recursos per fer front a una situació crítica. Tenen una experiència vital rellevant i també fan servir les tecnologies —encara que la tecnologia sigui el telèfon, no podem assenyalar-la com a irrellevant pel fet de no ser "nova" —», afirma.

Un altre exemple d'aquesta situació en què sembla que es margina cada vegada més la gent gran és la proposta de medicalitzar les residències, que ja ha obtingut llum verda en comunitats com la de Madrid.