La pandèmia fa crèixer les consultes a psicòlegs infantils

Augmenten els trastorns entre els nens i adolescents

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

2 min lectura

Dos anys després de l'esclat de la Covid19, els psicòlegs veuen les conseqüències d'aquell primer confinament, amb les escoles tancades, i les succesives restriccions. Avui en parlem amb la Margot Fuster, que és psicòloga infantil i membre del grup de treball de psicoteràpia relacional del Col.legi de Psicòlegs de Catalunya, qui ens diu que “sí, ara comencem a veure tot allò que vam viure ara fa dos anys, les seqüeles que ha tingut la Covid sobretot en infants i adolescents. Els nens de zero a tres anys són com esponges, i és molt important fer tota una tasca de prevenció des de les escoles, des de casa... les persones que tenim contacte amb nens tenim una tasca molt important. Tothom ha intentat que l'impacte de la pandèmia amb els nens sigui la menor possible, però hi ha hagut coses que no s'han pogut evitar. Nosaltres a les consultes estem veient que les problemàtiques són diferents en funció de l'edat, però tot el que és el món emocional ha patit molt. Hi ha més depressions, més ansietat, han augmentant les conductes auto-lesives i fins i tot les temptatives de suicidis, que és una dada molt alarmant. Això es dona més a l'adolescència. A edats més d'entre zero i sis anys veiem més transtorns de la son, problemes d'alimentació, més irritabilitat... conductes que fins ara no s'havien donat, i que ara es donen i estan molt descompensades. Per això la gran importància de la detecció, des de l'inici d'aquestes situacions, per poder intervenir. Els canvis en la conducta, si són persistents en el temps ens han de posar en alerta, i sobretot si està generalitzar, si no es dona només en un context determinat, sinó en tots els espais de la vida diària. Quan aquest canvi de conducta està generalitzat, quan detectem que hi ha un patiment, crec que cal fer una consulta professional, potser en un primer moment a través del pediatra. Tot i que normalment que les primeres persones que detecten aquests canvis de conducta són els professors, els tutors dels nens.