Per què ens serveix l'aigua que hi ha a la Lluna?

Dos estudis publicats al diari 'Nature Astronomy' indiquen que hi podria haver més aigua de la que se suposava fins ara a la lluna. Així ho han compartit avui els seus responsables durant una roda de premsa de la NASA.

Les investigacions es basen en les dades recollides per l'orbitador de reconeixement lunar de l'agència espacial nord-americana, que volta el satèl·lit des del juny del 2009.

Els estudis també utilitzen dades del telescopi Sofia, que ha observat la lluna a través d'una longitud d'ona que ha revelat la signatura de molècules d'aigua. "Per primera vegada s'ha confirmat que hi ha aigua a la superfície visible de la lluna",

Les deteccions del telescopi Sofia confirmen que es pot trobar aigua atrapada dins de granadures de vidre o entre elles a les latituds més al sud de la lluna, les que estan exposades al sol, en concentracions d'entre 100 i 400 parts per milió. Aquesta situació és, alhora, una protecció contra la irradiació solar i contra l'hostilitat ambiental de la lluna que hauria permès la seva conservació.

El segon estudi ha utilitzat les dades de l'orbitador de reconeixement lunar per observar esquerdes a la cara permanentment fosca de la lluna on l'aigua es podria mantenir congelada. Algunes d'aquestes esquerdes poden haver esquivat el sol durant milers de milions d'anys.

Segons aquests dos estudis, la lluna podria contenir 40.000 quilòmetres quadrats de pous d'aigua en àrees que són permanentment a l'ombra, cosa que podria preservar el gel. Fins ara es calculava que la xifra podria ser de la meitat.

"Tot cal posar-ho en el seu context, sens dubte és una gran notícia però, estem parlant d'un got d'aigua per metre cúbic." ens explica Antonio Bernal, astrònom de l'observatori Fabra de Barcelona, "En els anys noranta ja s'havia detectat hidrogen en la Lluna però no se sabia si era aigua, H₂O, o un òxid, HO,. No és fins a la missió Sofía del 2018 que se sap que realment és aigua." diu Bernal.