Reclamen mesures urgents per evitar que la baixada de nivell educatiu es cronifiqui

Les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO han constatat una baixada del nivell entre els alumnes, sobretot en matemàtiques i anglès, les assignatures on més influència tenen el perfil socioeconòmic de l'estudiant o les polítiques educatives.

Davant d'aquests resultats agreujats per la pandèmia, la Fundació Bofill ha advertit que la pèrdua d'aprenentatges "es pot cronificar" i ha reclamat sis mesures urgents per evitar "que la pandèmia sanitària derivi en una epidèmia educativa". En destaquen el suport, tant econòmic com educatiu, als alumnes que pitjor ho tenen. Són les següents:

- Identificar el perfil d'alumnat més perjudicat pel retrocés acadèmic i en quins centres es troba

- Identificar els alumnes d'entorns més desafavorits i amb necessitats educatives

- Un pla d'orientació individualitzat, d'entre 40 i 60 hores per a tots els alumnes

- Beques que incloguin un ajut de fins a 3.000 euros per curs als alumnes vulnerables de 3r i 4t d'ESO i fins a 10.000 per als de 1r i 2n de batxillerat i cicles formatius

- Lluitar contra la segregació escolar tancant ràtios als centres d'alta complexitat o reduir la sobreoferta de places públiques i concertades on n'hi hagi

- Augment extraordinari de recursos docents i no docents als centres més desafavorits

- Garantir activitats extraescolars de qualitat durant el curs i a les vacances d'estiu per als alumnes, sobretot de centres d'alta complexitat

- Involucrar els grups de recerca de Catalunya perquè facin propostes per reduir les desigualtats

Del finançament estable a la beca-salari per continuar els estudis

Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill, considera necessari que hi hagi "més recursos i més ben distribuïts als centres educatius".

Dit en altres paraules, que els instituts de més complexitat -uns 500 a tot Catalunya, però també els que tenen escolaritzats alumnes amb necessitats educatives- tinguin més finançament per compensar les desigualtats d'inici.

Sobre les beques, Alegre diu que serien un revulsiu contra l'abandonament dels estudis: "Una beca-salari a la postobligatòria, per als alumnes més propers a sentir-se desmotivats del procés d'aprenentatge, els pot mantenir en el sistema. Aquestes beques ara són inexistents a secundària i, amb un procés d'acompanyament, aquests alumnes millorarien el rendiment i no abandonarien prematurament els estudis."

També defensa els plans d'orientació personalitzats que han de "donar-te eines per saber com regular el teu aprenentatge", per saber on vas bé o on has de millorar. Alegre diu que l'hora lectiva de menys que faran mestres i professors a partir del gener es podria dedicar a aquesta orientació, durant 1 o 1,5 hores setmanals.

Catalunya no és entre els llocs més perjudicats

La Fundació Bofill remarca que, excepte en anglès, les diferències de resultats entre centres complexos i no complexos s'ha mantingut estable en els darrers tres anys i ho atribueix al "sobreesforç dels equips directius i docents" dels instituts amb alumnes més vulnerables i a la "capacitat de resiliència" d'estudiants i famílies.

Qui més ha patit la davallada són els alumnes de les famílies més pobres i amb menys estudis i també els que tenien un rendiment acadèmic baix.

En general, però, conclou que Catalunya se situa entre els països on han caigut menys els resultats gràcies a la tornada més ràpida a la presencialitat, al fet que aquest retorn es va fer amb 8.000 professionals més i a l'esforç dels docents.