Sense places per dormir i amb dutxes i robers tancats, la ‘nova normalitat’ de les persones sense llar

Un home de 74 anys que durant el dia busca l’ombra al parc i de matinada es dutxa a la platja. Una senyora de 68 anys que passa les hores a prop d’una font per poder refrescar-se. Un home que es mareja pels efectes de la calor, que voldria anar al metge a fer-se una revisió però que no pot perquè no té la targeta sanitària. Un senyor que dorm a l’estació d’autobusos i que, malgrat les temperatures d’aquests dies, no canvia d’espai perquè té por d’anar a un altre lloc i patir una agressió.

Són algunes de les situacions que ens trobem aquests dies a Arrels, quan sortim a visitar les persones que viuen al carrer. Haver de viure al ras comporta per a la persona estar exposada a riscos durant tot l’any, també a l’estiu. Quan les temperatures són més elevades hi ha més possibilitats de patir insolacions, cops de calor, cremades, deshidratació, etc. Descansar és fa més difícil i el risc de partir una agressió persisteix.

Els mesos d’estiu són complicats per a les persones que viuen al carrer perquè, sobretot a l’agost, hi ha recursos privats per dutxar-se o resguardar-se que han de tancar. Enguany, s’hi afegeix una nova situació: a causa de la covid-19, hi ha recursos que han d’abaixar la persiana o reduir l’aforament i altres que han hagut d’adaptar el seu servei a la ‘nova normalitat’.

Un mapa amb 42 serveis bàsics a Barcelona

En aquest context, des d’Arrels tornem a publicar (Sobre)viure al carrer a Barcelona, un mapa pràctic de recursos públics i privats de la ciutat als quals les persones que viuen al ras hi poden accedir directament, sense necessitat que un treballador/a social les derivi.

La nova edició recull 42 serveis d’higiene, d’alimentació, per dormir i per defensar drets bàsics, ubicats en 36 recursos diferents, i evidencia una realitat preocupant:

S’han perdut recursos. Respecte l’any passat, la ciutat ha perdut una quinzena de serveis i recursos perquè a causa de la covid-19 han tancat de forma definitiva o temporal. És el cas, per exemple, de robers que es gestionen des de parròquies i que de moment no funcionen per falta de voluntariat; però també d’espais més grans, com el Centre de Dia Horta i l’Equipament Integral Nou Barris, que temporalment no tenen servei de dutxa.

Han tancat les llistes d’espera per dormir als albergs. Els recursos que es mantenen oberts ja estaven saturats abans de la covid-19 i ara encara més. Un exemple són els tres albergs municipals als quals les persones poden anar directament per demanar plaça. Fa un any, tenien una llista d’espera de 2 a 3 mesos; abans de la covid-19, aquesta la llista d’espera oscil·lava entre els 5 i els 7 mesos; i actualment les llistes d’espera estan tancades.

S’han reduït els serveis de dutxa i de rober. Actualment, hi ha dos serveis públics per a persones sense llar – el centre de dia Horta i l’equipament integral Nou Barris – que tenen tancat de manera temporal els seus serveis higiènics; i altres espais, com l’ARD-Lluís Companys, han hagut de reduir l’aforament a les persones habituals del centre. A la resta de serveis higiènics s’hi pot accedir directament però també s’ha reduït l’aforament, motiu pel qual hi ha menys persones que poden accedir al servei. En el cas dels robers, dels sis recursos que l’any passat recollia el mapa, actualment només n’hi ha un d’obert.

És molt difícil dinar o sopar calent. Una persona que habitualment ve al nostre centre obert ens comentava aquests dies que és més difícil menjar ara a l’agost que durant la pandèmia. Hi ha menjadors socials que han reduït torns i aforament i s’han obert altres espais que donen menjar per emportar. En el cas dels menjadors socials públics, durant l’estat d’alarma van obrir el seu servei a tothom qui ho necessités, amb pícnics per emportar; en aquesta ‘nova normalitat’, s’ha recuperat la norma que una persona no pot anar més de tres vegades a l’any al menjador sense una derivació del seu treballador/a social i, com a conseqüència, persones a les quals se’ls havia facilitat l’accés ara es troben que no hi poden anar.

Gairebé no hi ha espais per descansar i resguardar-se. Quan vius al carrer necessites espais per descansar i protegir-te de la calor o del fred de manera segura. En aquest context de ‘nova normalitat’ només es mantenen (i amb limitacions d’aforament) 2 dels 10 serveis per descansar específics per a persones sense llar que l’any passat es recollien al mapa (Sobre)viure al carrer a Barcelona.

“La xarxa de recursos per a persones sense llar s’ha debilitat a causa de la pandèmia, tot és més precari i això afecta molt les persones que viuen al carrer. Hi ha també més dificultats per fer tràmits i gestions, fins i tot per anar al metge, perquè ara tot funciona per telèfon i telemàticament”, afirma Marta Maynou, cap de l’equip d’Acollida d’Arrels. “Més enllà del tancament de recursos bàsics, amb l’actual necessitat de distanciament social veiem que s’ha perdut un punt de relació humana. Perquè estar al costat de la persona, aquest acompanyament, és imprescindible per generar vincle i per afegir qualitat als serveis i recursos”, afegeix.

El mapa també mostra la necessitat d’espais de consigna on les persones puguin guardar les seves pertinences de manera estable; detalla què fer si es pateix una agressió; informa sobre com accedir a drets bàsics, com empadronar-se o anar al metge; i destaca els recursos que ofereixen serveis específics per a dones que viuen al carrer i per a persones que tenen un animal de companyia.