El teletreball guanya terreny: així ens està afectant

Durant els últims dies i malgrat la desescalada cap a normalitat, algunes empreses han anunciat que pensen mantenir el teletreball almenys fins a principis de l'any que ve o, en defecte d'això, fins a finals de tardor. Una modalitat associada a l'excepcional de la situació que, no obstant això, ha començat a donar els seus fruits.

Comparativa de l'abans i el després: millora de la productivitat i més conciliació

D'aquesta manera, fa tan sols uns mesos, a penes el 7% dels empleats tenien l'opció de teletreballar. La crisi del coronavirus, no obstant això, ha obligat el 80% a adaptar-se a ell. Un creixement que crida poderosament l'atenció si tenim en compte que les dades de partida ens situaven a la cua d'Europa en teletreball, on el 17% dels empleats gaudeixen d'ell. Però, quins són els resultats?

Per a començar, les xifres a les quals ha tingut accés Encert indiquen que gairebé el 70% dels treballadors afirmen ser igual o més productius en aquestes condicions. Aquests percentatges han de ser valorats en un context gens propici per al teletreball. És a dir, amb l'increment de la convivència i l'obligada atenció als fills menors.

En qualsevol cas, l'evidència científica assenyala que el teletreball incrementa la productivitat, però també que, perquè funcioni, resulten essencials una sèrie de variables personals: que el treballador sigui independent, sàpiga manejar la solitud, gestionar bé el seu temps, etcètera. Per descomptat, pot també afectar negativament aquells processos on les relacions socials i la presència siguin importants.

Una altra dada que cal destacar és que les hores extra s'han disparat entre els treballadors “de base” –un 60%–, mentre que s'han reduït entre directors i gerents –un 16%–. I que el treball des de casa ha provocat que les jornades de vuit hores s'allarguin fins a les deu. No obstant això, traslladar el treball al nostre domicili no ha de significar estar disponibles tot el temps. Això podria repercutir greument sobre la nostra salut en forma d'estrès, ansietat, problemes digestius, trastorns del somni, etcètera.

Què volen els treballadors

Sembla que 8 de cada 10 empleats estan satisfets amb el teletreball i que a més del 90% li agradaria continuar treballant a distància quan recuperem la normalitat. Les principals raons són l'absència de desplaçaments –i l'estalvi que això comporta–, la reducció de matinar, així com la millora de la conciliació familiar.

Relacionat amb els desplaçaments, el teletreball ha contribuït a disminuir la nostra petjada de carboni. A llarg termini, es calcula que aquesta baixada podria superar els 3 milions de tones. També es reduirien els accidents de trànsit significativament.

"Hem de tenir en compte que això que vivim ara no és pot dir teletreball" explica manel Fernández, especialista en benestar laboral, autor del llibre “trabaja en modo actitud” i professor de la UOC. "això ha estat una mesura d'urgència més o menys organitzada. El teletreball ha de ser molt més organitzat i planificat".