SALUT

Tens mal de cap, mal humor o més ansietat? La culpa pot ser del temps

Si el dolor s'ha dissipat amb la pluja o ha empitjorat amb els forts vents , els factors meteorològics hi tenen molt a veure

Redacción digital

Madrid - Publicado el

5 min lectura

Si aquestes darreres setmanes has tingut mal de cap, mal humor o ansietat que no t'acabes d'explicar, és possible que hagi estat per raons meteorològiques. Sobretot si s'han dissipat després de les pluges.

I és que hi ha gent que és particularment sensible als factors meteorològics, com els canvis en la pressió atmosfèrica, el vent, la pluja o la calor. I tots ho som a elements tradicionalment associats als canvis d'estació, com les hores de llum a les quals estem exposats, sobretot al matí, que tenen una influència molt directa en l'energia del nostre cos, l'angoixa o la depressió.

L'expressió tenir "la pell fina" és més encertada del que sembla, en aquest cas. Les persones a qui més afecten els canvis de temps "tenen la pell més flexible i són més sensibles a notar el propi cos, les olors, els sorolls", segons explica el doctor Antoni Bulbena, coordinador de la Unitat d'Ansietat de l'Hospital del Mar i expert en la relació entre les condicions atmosfèriques i la salut. Una sensibilitat que tenen més les dones que els homes, que els permet "notar més les coses, anticipar-les

Notar el "mal temps" és un bon auguri, encara que sigui molest

En els últims dies, la pressió atmosfèrica s'ha anat desplomant per la influència d'una gran borrasca atlàntica que ha tingut diversos centres d'acció. Un d'ells, batejat com a Aline, va passar per Catalunya de manera vertical. La pressió va caure més de 20 hPa en 24 hores, i ha passat d'uns 1.000-1.004 hPa la matinada de dijous a uns 988 hPa

Un canvi de pressió que alguns "afortunats" han notat en forma de mal de cap, dolor als ossos o les articulacions ,en gent amb artrosi, artritis o que ha patit una operació o una fractura, o episodis d'ansietat que, tot i ser molestos, representen, en realitat, un "privilegi", segons explica el doctor Antoni Bulbena, coordinador de la Unitat d'Ansietat de l'Hospital del Mar i expert en la relació entre les condicions atmosfèriques i la salut, perquè t'avisa, dies abans, que està a punt de ploure: "No tots els humans tenim la sort de percebre aquests canvis. Estem acostumats a parlar de la pluja com si fos mal temps, però si pensem en la nostra arrel animal, és un privilegi tenir aquesta capacitat de notar la nostra relació ecològica."

Segons aquest psicòleg, que també és director del Departament de Psiquiatria de la UAB, tenir una especial sensibilitat als factors meteorològics que ens anuncien un canvi de temps és un aspecte positiu vinculat a la capacitat d'adaptació al medi que ens recorda els nostres orígens animals. I encara que sigui molest i que ens sembli que no ens aporta res als que vivim en pobles i ciutats on ja no hem de buscar aixopluc cada cop que plou, "són mecanismes que segueixen operant i que hem d'aprofitar perquè ens aporten beneficis", assegura Bulbena."Ara ho vivim com una molèstia, però poder percebre aquest canvi és una sort, que ens ha de permetre adaptar-nos."

La pluja millora l'ansietat

Als humans ens passa com als animals, ha explicat el doctor Bulbena aquest divendres en l'entrevista a Catalunya Ràdio, que "quan hi ha pluja estan més tranquils i quan hi ha vent, s'atabalen més":"La pluja millora l'ansietat i el que ens deprimeix és la foscor."

L'ansietat és un aspecte fonamental, "una de les malalties més antigues", que ens ajuda a defensar-nos i a reaccionar davant la por, explica aquest psicòleg.

Un 15% de la població passa per algun episodi important d'ansietat al llarg de la seva vida, un trastorn que té un origen biològic i hereditari important, però que també ve provocat per altres factors, com els psicològics o els meteorològics --la pressió, la pluja, el vent, la llum, la calor o el canvi d'estació--. Uns elements, aquests últims, que no s'haurien d'estudiar només de forma aïllada, sinó també de forma conjunta, per recollir "tipus de temps, models més complexos" que determinen canvis en la salut o en el comportament.

Un estudi fet a l'Hospital del Mar durant tot un any va confirmar que molts atacs de pànic o d'angoixa es concentren clarament en uns dies determinats, i que després de la pluja l'ansietat millora, i que empitjora, per exemple, amb la foscor.

Estudiar a fons com afecten els fenòmens meteorològics en l'ànim o el dolor pot ajudar a prevenir malalties o en el seu tractament, en les persones més sensibles a percebre'ls.

Des de l'Hospital del Mar, per exemple, s'han fet servir "unes làmpades o ulleres que aporten una dosi extra de llum per combatre el jet lag o tractar depressions amb una eficàcia notable, pel fet de restablir un nivell de luxs determinat". I és que sigui quina sigui la latitud on vivim, i tant si és estiu o hivern, "és important mantenir la dosi de llum per sobre d'uns límits, com el sucre", perquè, adverteix, "la foscor té una influència important en la regulació anímica".

Al matí es posen en marxa els mecanismes que regulen l'ànim, explica el doctor Bulbena. Per això, quan un és especialment sensible, és útil que a l'hivern tingui tanta llum com sigui possible al matí, per tenir "la dosi de llum que el cos necessita per posar-se en marxa".

Estar sense llum afecta molta gent, explica aquest psicòleg. No és un gran trastorn, però més del que molta gent es pensa. Està descrit com "el trastorn afectiu estacional" i se'l coneix com "la depressió de l'hivern", perquè és en aquesta estació quan es fa més intens i més es nota. A l'estiu, la gent està més desperta, més activa, i menja i dorm menys, igual que els animals, quan es desperten a la primavera, després d'hibernar.

El vent ens afecta de manera diferent, segons quin sigui i on sigui, explica el doctor Bulbena:"Alguns vents, com la tramuntana, atabalen bastant i augmenten l'ansietat i la crispació. El vent és estimulant, però el tercer dia et quedes esgotat. En canvi, el vent de ponent, que és calent i arriba abans de la pluja, és molt clar que dona més problemes."

A més calor, més agressivitat

També la calor ens afecta més del que ens pensem, sobretot els cops de calor, que augmenten l'agressivitat, la crispació:"Amb l'augment de temperatura augmenta l'agressivitat tant de les persones com dels grups i hi ha més violència. Ho hem d'entendre bé perquè anem cap a un clima amb cada cop més calor i hem de mirar com ho frenem."

Temas relacionados