Esclerosi múltiple
Un terç de les persones amb esclerosi múltiple necesita ajuda diaria
Una malaltia que s'acostuma a diagnosticar en una edat molt jove, entre els 20 i els 30 anys
Madrid - Publicado el - Actualizado
2 min lectura
Gairebé 9 mil persones conviuen amb l'esclerosi múltiple a Catalunya. Una malaltia que s'acostuma a diagnostica en una edat molt jove, entre els 20 i els 30 anys; comença amb símptomes lleus però en alguns casos evoluciona de forma greu. Fins al punt que un terç dels malalts necessita ajuda en el seu dia a dia. La rehabilitació és molt important, sobretot en una fase avançada de la malaltia, per mantenir les capacitats, tant físiques com cognitives. Yolanda Bernal
I precisament perquè la rehabilitació és molt important, a Catalunya, per atendre a aquests pacients, hi ha les unitats de neuro-rehabilitació amb dos objectius: per una banda, aconseguir que els malalts tinguin la màxima autonomia. I, segon objectiu: prevenir la pèrdua de funcions i possibles complicacions. Hem parlat amb el Roger Meza, que és neuròleg i treballa en una d'aquestes unitats a l'hospital Vall d'hebron. Ens ha explicat que l'atenció que es dona és integral. Es fa un acompanyament del pacient, desde el primer moment, desde el diagnòstic. Els primers símptomes de la malaltia poden ser molt variats, i de vegades poden passar desapercebuts.
Els símptomes poden ser molt variats i tampoc no hi ha una causa clara que pugui provocar l'esclerosi múltiple. El Roger Meza, parlar de múltiples factors de risc.
Evidentment el diagnòstic suposa un cop molt dur pels malalts, sobre tot perquè arriba en un moment en què potser estan començant a treballar, iniciant la seva vida, i han de canviar-la d'un dia per l'altra, oi?
El testimoni de la Irene Bolea és un exemple clar. Li van diagnosticar esclerosi múltiple fa 19 anys. Durant els primers anys, la malaltia pràcticament no va avançar, però temps després va començar a caminar amb bastó i va acabar després en cadira de rodes. Necessita ajuda, perquè té un nen petit, però diu que de moment no té molta dependència. Se'n va sortint però al seu ritme. La lluita, diu, és diària perquè no saps mai cóm et pots aixecar al matí.
L'estat d'anim és molt important per aquests pacients. Són malalts crònics i la Irene diu que han d'estar preparats perquè a mesura que passa el temps, van perdent capacitats:
Dèiem que quan la malalaltia avança, aquestes pesrones necessiten ajuda diària. Molts no es poden permetre un cuidador professional i per això el 80% de les cures les acaba proporcionant la família.