La Unió Europea posa en marxa una APP per rastrejar el coronavirus

Avui dia, l'ús de telèfons intel·ligents s'ha generalitzat de manera massiva. Els telèfons s'han convertit en un apèndix més de cada individu concentrant gran quantitat de dades sobre els seus usuaris. “Tot aquest flux d'informació, que s'obté des de la tecnologia, pot posar-se al

servei de la intel·ligència artificial per a lluitar contra la pandèmia del COVID-19 o qualsevol altra”, explica Giulio Toscani, expert en intel·ligència artificial, big data i lideratge estratègic; i director acadèmic i professor del Màster d'Intel·ligència Artificial en Esade.

La Xina és un país en què la població està sotmesa de manera quotidiana a la vigilància digital. Aquest país, abans del brot de COVID-19, havia enfurit contra el govern per haver sobrepassat les mesures de privacitat.

Però a causa d'aquestes controvertides mesures en l'ús de la tecnologia i la intel·ligència artificial, ara la Xina (igual que Corea del Sud) està controlant la propagació del virus. Obtenir dades sobre la temperatura de les persones i calcular matrius de moviment d'origen i destinació dels

individus permet intervencions en la mobilitat per a reduir els contagiats i per tant mitigar la propagació. “Aquesta és la compensació per deixar anar la privacitat”, afirma Toscani.

Alemanya, país que se situa en l'extrem oposat de l'espectre de la privacitat i on la població sol·licita que Google Maps esborri les imatges de les seves llars en vista aèria, acaba d'incorporar una clàusula d'excepció en matèria de privacitat per a situacions d'emergència, com l'actual, per a facilitar el seguiment de l'expansió del virus. Amb la mateixa finalitat, a Brussel·les, Telefónica i altres set operadors de telecomunicacions oferiran dades de localització dels seus usuaris de telèfons mòbils a la Comissió Europea.

“En temps de pandèmia és clau desfer-nos de part dels nostres cobejats drets individuals i compartir dades personals al servei de la intel·ligència artificial per a combatre la propagació”, afirma Giulio Toscani. I aclareix: “Encara que sembli contradictori, en situacions d'emergència, deixar anar la nostra privacitat ens fa més lliures perquè facilita la identificació de persones sanes i contagiades. Que un programari reconegui que estic sa em fa lliure, em permet sortir al carrer, i no contagiar ni ser contagiat. I si estic contagiat tom les mesures

necessàries, confinament o tractament, i protegeixo a la resta de la societat sana”.

Amb l'objectiu que la intel·ligència artificial acceleri la recerca sobre el coronavirus i trobi una forma ràpida per a combatre'l, la Casa Blanca va anunciar el passat 16 de març que Microsoft Research, la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units i l'Institut Allen per a la Intel·ligència

Artificial treballaran, per primera vegada, en els 29.000 documents relacionats amb el nou virus, des que es va descobrir el brot. En realitzar referències creuades de documents i buscar patrons, els algorismes de la intel·ligència artificial poden ajudar a descobrir nous possibles tractaments o factors que empitjoren el virus per a alguns pacients.

Giulio Toscani planteja la següent qüestió: “arribats a aquest punt, amb vides humanes en joc, si bé confiem en la tecnologia per a mantenir els nostres treballs telemàticament, continuar amb l'ensenyament, i tenir accés a la sociabilitat; ¿no deuríem, en lloc de tancar fronteres, obrir l'accés a les dades personals quan l'objectiu és posar fi a aquesta pandèmia?".