El 22% de les llars catalanes no tenen capacitat d'estalvi

El 22% de les llars de Catalunya no poden estalviar res a final de mes, mentre que, al conjunt de Espanya, aquesta situació afecta el 25% dels domicilis.

A Espanya, només una de cada tres persones aconsegueix estalviar fins a un 10% del que ingressa, segons dades de l'Observatori d'Economia Sostenible a la Llar 2022, fet amb 1.645 persones.

Segons aquest estudi, en un 38% de les llars catalanes els ingressos provenen d'una sola persona. El més habitual a Espanya són les llars on conviuen una mitjana de tres o quatre persones, que en més del 25% dels casos en total no arriben als 2.000 euros mensuals d'ingressos amb què han de cobrir totes les despeses.

A més, a escala estatal, l'informe posa de manifest l'existència d'un 6% de llars que es troben en una situació complexa a causa de l'elevat nombre de membres que hi conviuen, fins a cinc persones o més, amb uns ingressos totals que no superen els 1.000 euros al mes.

Despeses de la llar

A Espanya, la partida de la llar que suposa un risc més gran per a l'economia familiar és la destinada als subministraments com la llum, el gas i l'aigua.

En un segon nivell se situen els preus de les despeses derivades de transport, alimentació i pagament de l'habitatge. La resta de partides com l'oci, els viatges, la roba, la sanitat, l'ensenyament, etc. aporten menys risc a l'estabilitat econòmica de la llar, encara que afecten percentatges significatius.

Els imprevistos, un malson per a l'economia domèstica

Segons l'estudi, el 55% de les llars espanyoles de dos membres o més amb ingressos de més de 1.000 euros mensuals no poden estalviar res a final de mes. Aquesta dificultat d'estalvi també s'observa a les llars unipersonals i a les que tenen cinc components o més.

L'informe també revela que set de cada deu llars espanyoles no poden assumir una despesa imprevista de 1.000 euros amb el sou que cobren. Un 51% haurien de fer servir els estalvis i un 17% no el podria afrontar.Per molt estès que estigui l'ús de la targeta de crèdit, la solució més habitual d'afrontar aquestes despeses inesperades és, per al 53% dels enquestats, recorrent a préstecs del banc habitual i entitats financeres, o també demanant ajuda a familiars o amics, una alternativa a la qual recorren el 46% dels ciutadans de l'estat.