D'on prové dir que alguna cosa ‘ha quedado niquelado’ quan està perfecte?

Com cada dilluns, el nostre Alfred López, 'El listo que todo lo sabe' ens omplirà de nous coneixements i curiositats. Avui parlarem sobre el significat i origen de les expressions:

-L'històric origen de l'expressió ‘Hablar largo y tendido’

S'utilitza el terme ‘Hablar largo y tendido’ per a fer referència a aquelles converses al voltant d'un tema de summa importància i que ha de ser tractat extensament.

S'origina sobre la base de com eren moltes de les reunions que se celebren en l'antiguitat (civilitzacions romana, grega, egípcia…) en la qual era comuna que els assistents a les mateixes estiguessin recolzats mentre parlaven dels seus problemes. Una postura que els permetia estar llarg temps de conversa, mentre els eren servides begudes i menjar.

-D'on sorgeix dir ‘freelance’ al professional independent que ofereix els seus serveis?

S'utilitza comunament el terme ‘freelance’ per a referir-se a aquells els professionals independents que fan treballs escrits o gràfics (habitualment periodístics) per a posteriorment vendre'ls als mitjans de comunicació, encara que avui dia podem comprovar que és usat per a fer referència a gairebé qualsevol treballador autònom que es dedica a realitzar activitats laborals per a diferents empreses.

És comú veure el terme escrit en una sola paraula (freelance) però la RAE indica que ha d'escriure's separat i en cursiva (freelance), en tractar-se d'un estrangerisme cru, i recomana que millor s'utilitzi els vocables ‘autònom’, ‘treballador independent’ o ‘treballador per lliure’ per a referir-se a aquesta mena de treballadors.

-D'on prové dir que alguna cosa ‘ha quedado niquelado’ quan està perfecte?

És comú utilitzar expressions com ‘ha quedado niquelado’ o ‘Està niquelao/do’ per a indicar que alguna cosa està perfecte o el resultat d'un treball ha estat un èxit.

Per a trobar l'origen de l'expressió hem de retrocedir fins a mitjan 1800, en el qual el ‘níquel’ va començar a ser àmpliament utilitzat per a recobrir i embellir infinitat d'objectes metàl·lics, pel fet que aquest element químic comptava amb l'avantatge de ser molt resistent a la corrosió i certes inclemències meteorològiques, ajudava a embellir qualsevol peça gràcies al seu cridaner i brillant color platejat i tenia un cost molt per sota que altres elements utilitzats fins llavors per a realitzar la mateixa funció, com és el cas del crom (cromatge) o la plata (platejat).