Els Trastorns de la Conducta Alimentària afecten al 5% de la poblacióadolescent i jove del nostre país

Els trastorns alimentaris, TCA, són malalties mentals amb greus conseqüències per a lespersones que els pateixen i els seus familiars.

300.000 de les 400.000 persona afectades a Espanya per aquests trastorns són joves de 11 a 24 anys. Encara que aquests trastorns són coneguts per ser malalties sofertes, en la seva majoria, per població femenina, (el 90% dels casos són dones) els especialistes alerten que

entre els homes aquestes conductes han augmentat (2 de cada 10); també afirmen que els costa més demanar ajuda.

El 70% dels adolescents no se senten a gust amb el seu cos, i 6 de cada 10 noies, creuen que serien més felices si tinguessin un altre cos.

Dels múltiples factors causals per a sofrir un Trastorn de la Conducta Alimentària, destaquen: les vivències traumàtiques en la història de la

persona vinculats a l'assetjament escolar i els abusos sexuals.

El 2 de juny és el Dia Internacional de la lluita dels TCA. Els Trastorns de la Conducta Alimentària són trastorns mentals multifactorials, i el seu origen pot ser biològic, psicològic o sociocultural; a més els TCA solen venir acompanyats per altres problemes de salut mental com la depressió, l'ansietat o els trastorns de la personalitat.

Quines són les manifestacions clíniques específiques de les TCA?

Rebuig al pes normal o a l'augment de pes ponderal i distorsió de la imatge corporal: les persones amb AN estan centrades en el seu pes corporal, en el temor a engreixar i al sobrepès (temor que s'intensifica a mesura que la pacient va perdent pes) i en el desig d'aprimar. El trastorn de la vivència corporal és un factor nuclear en el concepte de TCA. El descontentament amb la imatge corporal és el principal motiu per a la pèrdua de pes, sobretot si s'associa amb baixa autoestima. Es tracta d'un temor fòbic a engreixar i a perdre el control sobre el menjar. Com a conseqüència d'aquestes idees apareixen conductes dirigides a aconseguir una pèrdua ponderal.

Altres alteracions psicopatològiques: solen estar presents símptomes com a humor depressiu, apatia, dificultat per a concentrar-se, ansietat, irritabilitat, aïllament social, pèrdua de la libido, rumiaciones i/o rituals obsessius al voltant del menjar.

Alteracions fisiològiques: com a conseqüència de la pèrdua ponderal apareixen alteracions secundàries a la desnutrició, especialment hormonals i metabòliques.

Amenorrea (primària o secundària): símptoma característic de la malaltia i pot aparèixer fins al 70% dels casos quan la pèrdua ponderal és significativa. Un 20% de pacients presenten amenorrea sense pèrdua de pes prèvia detectable. La causa és un hipogonadismohipogonadotrófico originat per una disfunció hipotalámica que es considera primordialment produïda per la reducció de la ingesta calòrica i la pèrdua de pes73.

Hiperactivitat física: sol estar present des de l'inici del quadre. Aquestes persones presenten dos tipus d'hiperactivitat: l'exercici físic deliberat dirigit a cremar calories i perdre pes, que sol practicar-se en solitari, té característiques obsessives i únicament es dóna en una minoria de pacients, i la hiperactivitat involuntària secundària a la desnutrició, que és una resposta automàtica en forma d'inquietud persistent similar a l'observada en animals de laboratori sotmesos a una ingesta hipocalórica.