Entitats socials demanen que la llei contra el sensellarisme s’aprovi el 2023

Les entitats socials impulsores del projecte de llei per eradicar el sensellarisme demanen que aquesta llei sigui aprovada en 2023. Les associacions la futura llei catalana per eradicar el sensellarisme, de la qual es preveu que es beneficiïn 18.000 persones en cinc anys, aconsegueixi posar fi a la situació de precarietat en la qual viuen les persones sense llar i els garanteixi un espai residencial digne en un ter

En una jornada organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual han participat representants de les fundacions Arrels, ASSÍS, Càrites, Sant Joan de Deu i Sant’Egidio, han posat el focus en la necessitat de treure endavant la proposició de llei que s’està tramitant al Parlament català en 2023.

Segons t el catedràtic de Dret de la UAB i impulsor de la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i eradicar el sensellarisme, Antoni Milian,

. Aquesta proposició de llei busca garantir que les persones que no disposen d’un habitatge –18.000 a Catalunya, segons les últimes actualitzacions d’aquestes entitats– tinguin un espai residencial i puguin abandonar aquesta situació. Segons Milian,

La llei, que a més assegurarà el transport públic gratuït i els serveis funeraris per a persones sense llar, costarà 350 milions d’euros en cinc anys, però, ,

La llei busca garantir un espai obert, d’ús individual, de dimensions suficients per a la vida privada i que compti com a mínim amb llum, aigua corrent, gas i un llit per a les persones que es veuen obligades a dormir al carrer. El requisit per poder accedir a les ajudes que atorgaria aquesta llei en cas d’aprovar-se és estar empadronat en el municipi que presta aquests serveis.

Actualment molts ajuntaments posen inconvenients a l’hora d’empadronar i els deriven a Barcelona”. “Aquesta nova llei, obligaria als ajuntaments a empadronar a les persones sense llar facilitant-los una adreça postal i, en cas d’incomplir-la, es veurien obligats a empadronar a la persona al propi ajuntament, estrictament per a aquesta funció i sense possibilitat que l’empadronat pernocti allí”.

Segons Antoni Milian, “les persones que es beneficiïn d’aquesta llei no tindran un termini màxim per viure en un espai residencial digne, ja que amb aquesta mesura es busca acabar definitivament amb la situació de precarietat de les persones sense llar”.