Epilèpsia, la malaltia fosca

Avui el Dr. Bernat Tiffon, psicòleg forense en la consultoria en psicologia legal i forense parla sobre l'epilèpsia. L'epilèpsia és una malaltia crònica del sistema nerviós central, que es manifesta en forma de crisis inesperades i espontànies, desencadenades per una activitat elèctrica excessiva d'un grup de neurones híper-excitables. Per a parlar d'epilèpsia cal haver patit, almenys, dues crisis. És una malaltia crònica del cervell que es manifesta en forma de crisis epilèptiques amb tendència a repetir-se, caracteritzat per una predisposició duradora a generar crisis epilèptiques i per les conseqüències neurobiològiques, cognitives, psicològiques i socials d'aquesta condició. Les crisis epilèptiques per si mateixes no són una epilèpsia, sinó que són un símptoma o trastorn motivat per múltiples causes que produeixen irritació i funcionament anormal transitori de les neurones. S'amplia així el concepte d'epilèpsia, que inclou no sols la presència de crisis epilèptiques, sinó també les seves repercussions físiques, psicològiques i socials.

Es considera que una persona té epilèpsia, quan queda demostrada la seva predisposició a sofrir crisis epilèptiques espontànies en una de les dues següents maneres:

Quan ha presentat més d'una crisi epilèptica, amb interval major de 24 hores entre l'una i l'altra, sense que existeixi un factor causant directe o quan ha presentat una sola crisi epilèptica espontània, és necessari demostrar amb els mitjans diagnòstics habituals que les crisis epilèptiques tinguin tendència a repetir-se. Això és important, perquè aproximadament a la meitat de les persones que tenen una primera crisi epilèptica espontània, no els repeteix més, i per tant no pateixen epilèpsia.