Laia Indika: de ser la veu dels concerts homenatge a Llach i Serrat, a iniciar la seva pròpia carrera musical

Laia Indika, cantant solista i autora gironina, és una de les intèrprets joves amb més projecció dins la cançó actual del país. La seva és una veu autèntica, que canta amb el so que surt del cor; una cantant amb arrels mediterrànies, oberta als nous corrents musicals. Per això no sorprèn que els músics i productors de Joan Manuel Serrat i Lluís Llach -Kitflus i Jordi Armengol- l´hagin escollit aquest any per ser la veu femenina de l´espectacle d´homenatge dedicat a aquests dos grans cantautors catalans, de reconeixement internacional.

Va començar els estudis de cant als 13 anys. No és una nouvinguda a la música; malgrat la seva joventut, porta molt temps formant-se musicalment, fent directes i pujant als escenaris. El 2019, acabats els estudis universitaris, va decidir dedicar-se a la música i professionalitzar-se com a cantant. Desprès va gravar i publicar les seves primeres cançons en castellà, dins una línia electropop, algunes de les quals van entrar a importants playlist digitals. L'any 2021, durant la pandèmia, llença un disc en castellà, d’un pop molt més melòdic i orgànic. Actualment actua a diversos espectacles, en solitari o acompanyada de cantants o músics de reconegut prestigi, bé sigui amb temes originals o homenatjant grans noms de la cançó.

Aquest 2022, Laia Indika ha donat un gir a la seva carrera musical. A banda dels recitals dedicats a Llach i Serrat, i seguint el seu estil pop d’autora, ha fet quelcom que desitjava des feia molt temps: crear, gravar i interpretar nous temes, en la seva pròpia llengua, el català. A partir d’aquest setembre, els anirà presentant un a un, fins a recollir-los en un àlbum que sortirà el proper any.

Son cançons amb una influencia clarament anglosaxona, però amb tocs mediterranis i europeus. La primera d'elles,

té una melodia fresca i actual. Està feta amb instruments orgànics i produïda amb

electrònics. Parla de la confusió en la que es troben els joves, quan arriben als 20 anys i s’adonen de que els espera un futur incert. Des que varen néixer han tingut un camí marcat i la protecció dels pares, però ara no veuen on poden anar ni que han de fer per encaminar la seva vida, i aconseguir els seus somnis i objectius. Enmig d’aquesta angoixa, les trobades amb els amics són un alleujament, ni que sigui momentani, per superar els moments difícils. Una situació que s'ha donat sempre, però que especialment ara és de màxima actualitat davant les dificultats econòmiques, professionals i socials que la gent jove s'està trobant en aquests anys 2000.

es una crida a la unitat, a l'optimisme i a l´amistat, per superar aquests problemes que se li presenten al jovent