Les altes temperatures del mar causen una mortalitat d’esponges a la costa catalana

La major part dels exemplars d’una de les esponges més comunes i abundants de la costa catalana, la Ircinia fasciculata, han mort durant les últimes setmanes en punts de la costa de Girona, un fenomen que es podria estar produint en el conjunt del país. De moment ha sigut documentat a la Costa Brava, i els experts l’atribueixen a les temperatures extraordinàriament altes que el mar ha registrat aquest estiu.

La mort en massa de les ‘Ircinia fasciculata’, una espècie que viu a poca profunditat i que és molt visible a tot el litoral, ha pogut ser constatada durant les últimes setmanes per qualsevol observador que s’hagi fixat en les marques blanques a les roques i en la presència d’exemplars morts en el fons. Qui ho ha documentat més sistemàticament si més no a Catalunya, és el grup d’Observadors de Mar, un col·lectiu que té voluntaris especialment a la zona del cap de Creus, però també a Colera i a Tossa, i que ja va tenir un paper rellevant en la localització de les poques nacres que s’han trobat vives a la costa de l’Empordà. El grup funciona coordinat per un projecte conjunt de l’Institut de Ciències de Mar, el CEAB i el CSIC.

El primer voluntari que va donar l’avís que les ‘Ircinia fasciculata’ presentaven les marques blanquinoses característiques d’una infecció va ser Eduard Marquès, que va detectar els primers exemplars afectats a finals d’agost a Roses, a la zona de l’Almadrava. La progressió va ser molt ràpida. El 20 de setembre, d’un recompte de 25 exemplars a la mateixa zona, 15 ja estaven mortes o malaltes. El 22 d’octubre, d’un recompte de 28, només en quedaven quatre aparentment sanes. El 27 d’octubre les que no havien mort estaven totes afectades, la gran majoria greument.

En l’altre extrem de la costa de Girona, l’observador del grup a Tossa de Mar va localitzar 156 esponges a la zona de Ses Ileltes el dia 2 d’octubre, de les quals

. En el mateix tram, el dia

, dels quals només sis estaven aparentment sans. Les esponges que faltaven del primer recompte eren a terra, acumulades per dotzenes contra les roques, que presentaven les

Les dades encara són insuficients, però es pot apuntar que

on són més abundants. A més profunditat també estan afectades, però els observadors no n’han fet recompte. Malgrat que no consta que hi hagi altres recomptes al litoral mediterrani, els experts consideren que el més probable és que el fenomen s’estigui produint per tot arreu, sobretot a les zones on la temperatura del mar ha sigut més alta.

Un cas semblant va ser estudiat a Catalunya el 2008 i el 2009

Els entesos dedueixen que aquest cas és com altres d’anteriors i, en particular, com un del 2008 i 2009 que sí que va ser estudiat a Catalunya. El 2009, per exemple, es van documentar mortalitats superiors al 80% en punts de tot el Mediterrani, i no van ser afectades només les ‘Ircinia fasciculata’, sinó també altres espècies. A Catalunya es va estudiar la incidència a Tossa i a les illes Medes. Creuen que no es pot considerar extraordinari que una pujada anòmala de les temperatures generi una gran pèrdua d’exemplars, però els alarma que aquests episodis siguin cada vegada més freqüents i temen que la capacitat de regeneració natural no sigui suficient per evitar la desaparició a mitjà termini de les espècies afectades.

Els científics

de la Universitat de Girona, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC, i l’Institut de Ciències de Mar-CSIC, van estudiar a fons la mortaldat del 2008 i 2009 en diversos punts del Mediterrani, i van arribar a la conclusió que la causa desencadenant havia sigut l’impacte de les temperatures anormalment elevades sobre la població de cianobacteris.

La mort comença per la desaparició dels cianobacteris

Segons l’estudi del 2009, va ser letal que la temperatura es mantingués molt alta no només a la superfície, sinó fins a una profunditat important, i durant un període prolongat de temps, més enllà del pic de l’estiu. El manteniment de temperatures molt altes a tota la columna d’aigua es produeix quan, a una temperatura ambiental tòrrida, s’afegeix un període llarg de mar en calma que impedeix la renovació que es produeix quan l’onatge porta aigua més freda de la zona profunda cap a la capa més superficial. Això és el que ha passat també aquest estiu, amb temperatures de més de 27 graus mantingudes durant molts dies i poc onatge.

En aquell estudi, publicat el 2011, van poder comprovar que l’esponja més afectada va ser la ‘Ircinia fasciculata’ per l’efecte que la temperatura té sobre els cianobacteris que viuen en simbiosi amb aquest invertebrat. Un cianobacteri és un organisme microscòpic a mig camí entre un bacteri i una alga que viu de la fotosíntesi i que produeix més de la meitat de l’oxigen que hi ha als oceans. El seu paper en l’equilibri planetari és determinant. Amb l’‘Ircinia fasciculata’ formen una simbiosi tan estreta que, en alguns exemplars, el bacteri aporta la meitat de la massa de l’animal. Quan la temperatura interfereix en la capacitat del bacteri per fer fotosíntesi, mor i deixa lliure una part del teixit, cosa que debilita també l’esponja. A la zona abandonada es pot situar qualsevol altre tipus de microorganisme invasor oportunista que s’escampa pel cos de l’invertebrat i, finalment, pot acabar matant-lo.

El treball dels investigadors citats no és concloent sobre quin tipus de bacteri seria l’invasor, ni sobre quin paper té en la mort final de l’esponja. Consideren que l’animal acaba morint per la suma de tot.

«No sabem quin efecte tindrà sobre l’ecosistema, però en tindrà»

Maria Jesús Uriz, una de les autores del treball, investigadora al Centre d’Estudis Avançats de Blanes i una pionera de la investigació en biologia marina a l’Estat, explica que la mort de tots aquests exemplars no necessàriament ha de suposar la desaparició de l’espècie a la zona, perquè aquests episodis són coneguts i formen part de la normalitat, però que si es produeixen cada vegada més sovint aquest animal invertebrat no tindrà capacitat per recuperar-se. D’altres, tampoc.

Sobre l’efecte que l’absència de la ‘Ircinia fasciculata’ pot tenir en el conjunt de l’ecosistema, afirma que «la desaparició d’una espècie sempre té efectes secundaris sobre d’altres, assegura. En aquest cas, no sabem exactament quins són, però ho acabarem veient. Per exemple, hi ha nudibranquis que s’alimenten d’aquestes esponges, i això dificultarà la seva supervivència».

Un altre dels autors de l’estudi, Joaquim Garrabou, investigador de l’Institut de Ciències de Mar, considera que aquest episodi de mortalitat s’ha d’emmarcar en els efectes que les temperatures extremes d’aquest estiu han tingut en el conjunt de l’ecosistema.

Garrabou, que admet i lamenta que les causes concretes de tots aquests fenòmens no s’estudiaran amb detall perquè no hi ha recursos per fer-ho, considera molt important entendre que alguns dels bacteris que conviuen amb nosaltres al mar veuen alterat el seu comportament a causa de les temperatures extremes, i que aquesta modificació els pot convertir en patògens que causin infeccions exactament igual que ho farien organismes invasors procedents de l’Atlàntic o del mar Roig. «Si busquéssim patògens en els organismes que estan morint, segur que en trobaríem», remarca el científic. I com Iosune Uriz conclou que el que fan temibles aquests episodis és que, si l’escalfament global fa que temperatures extremes com les d’aquest any es repeteixin sovint, les mortaldats es convertiran en extincions.