Les presons catalanes el malson dels funcionaris de presons

Gairebé 600 funcionaris de presons van ser agredits l'any passat per interns. Unes agressions que no han deixat d'augmentar desde el 2020. Brians 1, Brians 2, Quatre Camins i la Presó de joves de Barcelona són els centres més conflictius, segons dades del sindicat CSIF. En la majoria de casos, els atacs a funcionaris són lleus però compliquen la feina diària d'aquests professionals. Porten molts anys demanant més seguretat i un increment de plantilla.., Yolanda Bernal

I han aconseguit, després de molts anys de reivindicacions, el compromís d'incrementar la plantilla en 350 funcionaris més, en els propers 2 anys. Es farà una prova pilot amb càmares unipersonals en els uniformes dels funcionaris i es provarà també l'ús d'aerosols. Millores, en qualsevol cas, que haurien de millorar la segureat i fer més fàcil el dia a dia d'aquests professionals. L'Albert és un d'aquests funcionaris, que va ser agredit per un pres. Fa més d'un any però encara té seqüeles

Aquest funcionari, l'Albert, amb molta experiència, perquè ha treballat en diferents presons catalans, ens ha reconegut que en aquest augment d'agressions hi ha molts factors que hi tenen a veure. Però n'hi ha un especialment important, que de fet és reivindicació recurrent.. i és que volen ser considerats agents de l'autoritat.

Per una banda, els funcionaris de presons que han de conviure, massa sovint, amb situacions de risc, i per una altra, hi ha el debat de cóm aconseguir que la reinserció dels interns es faci amb èxit...

Aquest és un debat important, i sobre el que hi ha opinions diferents. Volem una presó on els interns s'hi passin molts anys, o una presó que de veritat serveixi per donar les eines perquè les reinserció sigui eficaç. Jordi Enjuanes és treballador a la presó de Lledoners i coautor del llibre “Una presó educadora”. Ell diu que sovint es planteja la disjuntiva: evitar la reincidència o donar resposta a un sentiment de venjança. Enjuanes és partidari de la primera opció:

Es veritat, i ho reconeix Enjuanes, que el Codi penal espanyol és més laxe en alguns delictes, que d'altres paisos, com és per exemple en el tràfic de marihuana. Però l'important, segons la seva opinió, no és si és laxe o no, sinó si a la llarga és més eficaç. Prima la funció educadora de la presó per sobre de si la condemna és més o menys llarga.