ELECCIONS
Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria eliminaran la jornada de reflexió.
Silvia Martínez, professora de ciències de la informació de la UOC, "serà difícil diferenciar el orígen de missatges durant la jornada de reflexió".
Madrid - Publicado el - Actualizado
2 min lectura
Whatsapp muts durant el 27 d’abril?
La jornada de reflexió significarà un desafiament per a aquests canals privats: hauran de mantenir-se silenciats? O com que es converteixen en espais «íntims» es regeixen per unes altres normes? «Els missatges enviats per llistes de difusió als contactes que s’han subscrit voluntàriament a les comunicacions d’un determinat partit hauran de cenyir-se a la normativa», afirma Martínez. Òbviament, no hauran de fer-ho els ciutadans anònims simpatitzants d’una formació que vulguin difondre missatges no oficials en els seus grups de contactes. «Encara que en alguns casos pot ser complex distingir si participen com a usuaris actius en la difusió de propaganda o si exerceixen la seva llibertat d’expressió amb els seus contactes o grups de coneguts», afegeix.
Instagram per a arribar als joves
Els millennials s’inclinen per acudir a Youtube o Twitter a l’hora de consumir continguts: a Espanya, un de cada tres joves troba en aquestes xarxes un espai per a les notícies i el 16% ja usa Instagram amb aquesta finalitat, segons l’enquesta del Digital News Report 2018. Per a Martínez, Instagram té un públic potencial jove en què impactar i se situa com la xarxa en què els estrategs polítics posaran tot el seu enginy,desenvoluparan continguts creatius i experimentaran amb missatges efímers durant aquesta campanya electoral.
Fake news el 28-A?
En xarxes socials, en concret en Twitter, les fake news falses es viralitzen tres vegades més ràpidament que la resta d’informacions falses. Es comparteixen més i la seva capacitat de fer-se virals és molt alta: arriben a més de 200.000 persones quasi tres vegades més de pressa que el que triguen les altres notícies falses a arribar a 10.000 individus. «Un missatge cuidat i ben elaborat, que s’adapti a les singularitats de cada social media, pot contribuir a augmentar l’abast i, per tant, l’efecte de les fake news. Darrere d’aquestes campanyes pot haver-hi experts en comunicació i màrqueting que s’encarreguin del disseny i la planificació d’aquestes accions de desinformació en campanya electoral», explica Martínez.
En aquest sentit, xarxes com WhatsApp o Telegram dificulten el control de les notícies falses. «Els impediments per controlar la difusió de notícies falses en un entorn de comunicació privada és evident. I això, per tant, afecta les possibilitats de posar fre al seu abast però també al desenvolupament d'altres mesures de correcció com pot ser l'emissió de desmentits», detalla.
Les implicacions tant ètiques com legals i les conseqüències de les notícies falses en el sistema democràtic són evidents. «L’efecte social que tenen és evident, perquè poden condicionar els resultats quan promouen l’actuació en favor d’un partit polític, aconsegueixen el seu vot o resten vots a una altra formació».