Els tàpers no són eterns

Ja sigui per guardar el menjar que sobra a casa o per portar el dinar a la feina, molts de nosaltres utilitzem la carmanyola cada dia. L’omplim amb tota mena d’aliments, l’escalfem, la netegem… i fins i tot de vegades mengem directament del tàper. Tot això va desgastant els recipients, sobretot els de plàstic, i hem d’anar amb compte per saber quan és hora de jubilar-los.

Els tàpers no són eterns. Molta gent porta les mateixes carmanyoles amunt i avall durant anys. Hem de tenir en compte que cada material (plàstic, vidre, acer inoxidable, etc.) té unes característiques determinades, i que hi ha senyals que ens indiquen que cal canviar de carmanyola.

Pel que fa al plàstic, la majoria de recipients són de polipropilè, un tipus de plàstic molt comú, molt lleuger i que es pot escalfar de manera segura sense deformar-se. Ara bé, “té la pega que és un material una mica porós i pot arribar a fixar taques i olors amb el pas del temps, i es pot malmetre per l’abrasió si mengem a dins del tàper”.

Escalfar el tàper no és perillós

El desgast que provoquen les ratllades dels coberts a la carmanyola són el principal risc dels recipients de plàstic, més que no pas el fet d’escalfar-los molt al microones. “El plàstic escalfat durant certa estona pot deixar olors i gustos. Hi ha gent que és més sensible a això i de seguida ho nota, però no té cap mena d’afectació per a la salut”.l’expert explica que si escalféssim molt un recipient de polipropilè (per exemple 10 minuts al microones a màxima potència), “el plàstic s’estovaria una mica i podria deixar anar alguna mena de component químic, com els ftalats”. Aquests elements són innocus i no tenen res a veure amb els microplàstics. Per provocar alguna mena d’afectació en la salut hauria de ser “en concentracions molt elevades” i durant “tota la vida”.

Està completament descartat que els tàpers deixin anar microplàstics o partícules cancerígenes

En canvi, si les carmanyoles tenen taques que no marxen quan les rentem, vol dir que hi ha acumulacions microbianes. Això, , “a la llarga pot portar alguns problemes, en condicions d’higiene molt justetes.”

El vidre i l’acer, més resistents

Per evitar ratllades i l’acumulació de bacteris, són interessants materials com el vidre o l’acer inoxidable, molt menys porosos que el plàstic i totalment inerts (no afecten gens l’aliment). Ara bé, tenen alguns inconvenients. A banda que són més cars, el vidre és pesat i fràgil, i l’acer no es pot escalfar al microones.

Perquè menjar en un tàper de plàstic de mala qualitat tingués una afectació en la salut hauria de ser un ús molt continuat i amb molta exposició a temperatura. Una situació difícil que es doni

SENYALS QUE ENS INDIQUEN QUE HEM DE RENOVAR LA CARMANYOLA

- Esquerdes o ratllades.

- Taques que no marxen.

- Olors persistents.

- Deformació, pèrdua de duresa o consistència.