"Mandibules" una genial comèdia francesa que podrem veure al festival de Sitges

Aquestes son les pel.lícules que recomana aquesta setmana el Víctor esquirol, crític de cinema de "otros cines europa". A més, ens explicarà com va la 77ª edició del festival de Venècia, sempre sota el seu parer.

-"Sportin' Life"

El documental és una exploració de les fonts i la història personal de la creativitat, la vida essencial d’un artista. Cruda i nítida: té la sensació d’un moment en el temps que encara passa. La mirada íntima i exuberant d’Abel Ferrara sobre la seva pròpia vida, el seu món refractat a través del seu art: la música, la producció cinematogràfica, els seus col·laboradors i inspiracions com les primeres obres de Ferrara i les seves associacions creatives amb Willem Dafoe, Joe Delia, Paul Hipp i els músics que van inspirar-ho.

"Mandibules"

El seu argument segueix a Jean-Gab i Manu, dos amics no gaire intel·ligents que troben una mosca gegant visqui atrapada dins d'un cotxe. Ni curts ni mandrosos, tots dos decideixen intentar entrenar-la i domesticar-la per a guanyar diners amb ella...

-"City Hall"

El projecte de tota la vida de Frederick Wiseman per documentar les institucions no té igual. La seva prodigiosa producció de més de 40 pel·lícules de no ficció ha capturat 17 estats nord-americans i diversos països. Només tres d’aquestes pel·lícules tenen lloc al seu estat natal de Massachusetts: el seu debut, Titicut Follies (1967), Near Death (1989) i ara el seu darrer, City Hall.

En aquest ampli tapís de serveis de la ciutat de Boston, la figura principal és l’alcalde Marty Walsh, filmat des de la tardor del 2018 fins a l’hivern del 2019.

Fill d’immigrants irlandesos, Walsh va passar dels treballs de construcció al lideratge sindical a la política democràtica. Ara té 53 anys i lidera una ciutat on la població blanca s’ha reduït al llarg de la seva vida del 80% al 45%.

Els seus discursos són com el contrari dels de Trump; l’alcalde defensa l’ambientalisme, els drets dels immigrants i la igualtat de gènere. Parlant amb un accent local clar, Walsh connecta amb el públic invocant les seves pròpies adversitats, incloses la recuperació del càncer infantil i l’addicció.