"La pandèmia no ha acabat": 400 experts alerten que la covid continua amenaçant la salut pública

La pandèmia no ha acabat i el SARS-CoV-2 continua circulant entre nosaltres. Per això, tot i que molts governs i ciutadans han passat pàgina, encara calen diverses accions específiques per acabar amb aquesta amenaça per a la salut pública.

És el que s'afirma en un article publicat per la revista Nature, que descriu les mesures concretes consensuades per 386 experts dels àmbits acadèmic, sanitari, d'ONG, governamental i altres sectors procedents de 112 països i territoris. L'estudi l'ha liderat l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

L'article assenyala que tot i els notables avenços científics i mèdics contra la covid, "factors polítics, socioeconòmics i de comportament continuen soscavant la resposta a la pandèmia".

Si bé el nombre de contagis ha disminuït molt, les últimes dades que ha proporcionat l'OMS donen idea de l'abast de la pandèmia. Fins a l'1 de novembre s'havien comunicat 627.573.579 casos confirmats, amb un total de 6.570.363 morts.

Tot i això, en un estudi publicat a The Lancet aquest mes de març, un equip d'investigadors calculava que en realitat entre l'1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2021 havien mort entre 17,1 i 19,6 milions de persones, directament per la covid o per conseqüències de la pandèmia.

A més, milions de pacients amb càncer i malalties cròniques han patit perillosos retards en l'atenció mèdica, i la covid persistent continua sense tractament definitiu.

Les vacunes, eficaces però insuficients per si soles

L'estudi l'ha coordinat Jeffrey V. Lazarus, cap del grup de recerca en Sistemes de Salut i codirector del Programa d'Infeccions Virals i Bacterianes d'ISGlobal. Lazarus i els seus col·legues van fer un estudi Delphi, una metodologia per buscar respostes de consens entre experts a temes complexos.

El resultat és un conjunt de 41 declaracions i 57 recomanacions a sis àrees principals: comunicació, sistemes de salut, vacunació, prevenció, tractament i atenció, i desigualtats.

Per als autors, l'estudi ofereix una visió global per prendre decisions sobre aquest tema: "Com el món pot acabar amb la covid com a amenaça de salut públicas sense tornar a establir limitacions a les llibertats civils, sense posar en risc la salut i la vida de grups vulnerables i sense exacerbar les càrregues econòmiques."

A l'article es recorda que hi ha reservoris del virus d'on poden sorgir variants de preocupació i que el fet que la malaltia es torni endèmica "no necessàriament implica menys gravetat". I afegeix que s'ha d'avaluar l'impacte a llarg termini de la infecció, "perquè la covid persistent està sorgint com a condició crònica".

També apunta que si bé les vacunes són una eina eficaç, per si soles no posaran fi a la covid. Fins al 26 d'octubre s'havien administrat a tot el món més de 12.830 milions de dosis, però segons el grup d'experts, existeixen limitacions.

Així, hi pot haver virus que s'escapin de la immunitat, la protecció disminueix amb el temps, hi ha un accés desigual a les vacunes i hi ha gent que dubta a l'hora de vacunar-se o que no vol fer-ho.

Per això, més enllà de les vacunes demanen una estratègia més àmplia que inclogui proves, vigilància, tractaments, compromís de les comunitats i implementació de mesures socials de prevenció, com mascaretes, distància i quarantena, a més de sistemes de ventilació i de filtració de l'aire i ajuts econòmics.

Contrarestar la desinformació

Entre els problemes amb què ha topat la lluita contra la covid hi ha la falsa informació, escampada per grups amb interessos personals. Les autoritats sanitàries, afirma, haurien de construir confiança amb informació basada en les proves.

En total hi ha 57 recomanacions, adreçades als governs, els sistemes de salut, la indústria i altres actors clau, explica Quique Bassat, professor ICREA a ISGlobal, coautor de l'estudi: "En la mesura del possible, els nostres resultats posen èmfasi en recomanacions de polítiques sanitàries i socials que poden implementar-se en mesos, no en anys, per ajudar a posar fi a aquesta amenaça per a la salut pública."

Dues de les recomanacions amb més consens i prioritat són: adoptar un enfocament de "tota la societat" que impliqui múltiples disciplines, sectors i actors per evitar la fragmentació dels esforços i, en segon lloc, prendre accions de "tot el govern" per identificar, revisar i abordar la resiliència dels sistemes de salut i fer-los més sensibles a les necessitats de les persones.

Només sis recomanacions van tenir més d'un 5% de desacord. Entre aquestes hi havia la que proposava incentius econòmics per fer front als dubtes sobre les vacunes i un enfocament basat en símptomes per diagnosticar la covid en entorns amb poc accés a les proves.

Segons Jeffrey V. Lazarus, "cada país ha respost de manera diferent i sovint inadequada, cosa que es deu en part a una considerable falta de coordinació i d'objectius clars". Per això, valora aquest estudi, que pot servir més enllà de la covid: "El que fa aquest treball únic és el gran nombre d'experts consultats, l'àmplia representació geogràfica i el disseny de l'estudi, que posa èmfasi en crear consens i identificar les àrees de desacord. Pot resultar un model per definir respostes a futures emergències sanitàries internacionals."

A l'última de les sis recomanacions transversals es recorda que "ningú estarà segur fins que tothom estigui segur". Per això, s'afirma que "les desigualtats han d'acabar" i que això inclou prendre en consideració els factors socials preexistents determinants en la salut.