Per què les dones paguen més que els homes pel mateix tall?

La taxa rosa és una realitat: està comprovat que les maquinetes d’afaitar, per exemple, són més cares només pel fet de ser per a noies i de color rosa. Ho han denunciat des de fa anys organitzacions de consumidors i entitats feministes. Però el biaix masclista en llista de preus arriba més lluny del que podem pensar. Les perruqueries en són un exemple: per sistema, les dones paguen més (tot i que portin cabells curts).

Segons dades del 2017 recollides per la companyia de serveis financers UBS, el lloc més car del món per tallar-se els cabells és Oslo, i el més barat , Jakarta. A tots dos llocs, les dones paguen més pel servei. Mentre que a la capital noruega elles desemborsen uns 83 euros de mitjana, ells en paguen menys de 70. A Indonèsia ronda els tres euros, però també continua sent més assequible per als homes.

Carme Molas és presidenta de la Federació Catalana de Perruqueria i Bellesa, i té una perruqueria. “Cada establiment fa el que creu, el mercat és lliure. Ens agradaria posar uns preus màxims i mínims, però no ho podem fer”, comenta sobre la diferència de preus. Però segons ella, “no hi ha gaires perruqueries on el mateix tall es cobri diferent a homes i dones, jo vaig fer un servei a una parella que el portaven curts, tots dos, i els hi vaig cobrar el mateix. Si és el mateix tractament i servei, no hi ha motiu per justificar una diferència de preu pel fet de ser h

“Ara bé, si la dona se’l talla, se l’asseca, li fan un massatge i li posen un condicionador, i el servei dura 45 minuts, això ha de valer més que un servei de rasurat del clatell a un home que en dura 10, i ni tan sols li reten el cabell”, comenta Molas. Uns arguments que són evidents i lògics per a qualsevol consumidor.

Què en diuen des de les associacions de consumidors?

Davant d’un abús tan clar, les associacions de consumidors corroboren la injustícia, però no van més enllà. En molts casos depèn de la llei de l’oferta i la demanda. Si ." No és una il·legalitat", perquè no s’incompleix res, però realment és un abús, diu Rubén Sánchez, portaveu de FACUA.