Què és l'oblit oncològic?

El que es troben aquestes persones, que potser fa 10 anys que van superar la malaltia, és una carrera d'obstacles només pel fet de que, en el seu historial, encara apareix la paraula càncer. Ells el que demanen és que el comptador es torni a posar a 0, i que no s'els discrimini per haver estat malats. Carlos Garcia Roqueta és advocat responsable de l'àrea de mediació del Col.legi de l'Advocacïa de Barcelona. Ens ha explicat la manca d'empatia que han hagut de soportar aquests pacients:

I quina és l'excusa, l'argument que donen, per exemple entitats bancàries o companyies d'assegurances per tancar la porta o endurir les condicions als malalts de càncer? Això és el que diu el Carlos Garcia Roqueta.

A partir d'ara, tot això hauria de canviar, amb l'entrada en vigor de l'oblit oncològic, previsiblement el mes que ve, o al juliol. Va ser un anunci, a bombo i plateret, del president Pedro Sánchez, però no deixa de ser una obligació a nivell europeu. Tots els països de la Unió ho havien d'aplicar, com a molt tard al 2025, i nosaltres, Espanya, som dels últims.

L'oblit oncològic és una vella reivindicació de molts pacients que fins ara eren discriminats. Ja no s'els castigarà tota la vida per haver passat un càncer. Una experiència, passar per aquesta malaltia, que ja deixa prou seqüeles...

Ho sap molt bé l'Alfonso Dacasa, que just aquest mes ha complert 10 anys desde que va superar la malatia, un linfoma no hondking. El diagnòstic va suposar un abans i un després en la seva vida. Li van diagnosticar als 21 anys, i als 29 va recaure. Li han fet 2 transplantaments de medul.la. Queden seqüeles físiques, però també més enllà de la malaltia.

L'Alfonso diu que és molt important que es parli de la malaltia, del càncer, però també de la marginació que han hagut de patir fins ara.

L'Alfonso ho té molt clar: ha costat molts anys de lluita però per fi, l'oblit oncològic és l'oportunitat de deixar de ser ciutadans de segona i no tornar a ser discriminats per haver estat malalts.